Nosaltres, els agredits

Les sego­nes i temeràries decla­ra­ci­ons de Pere Navarro sobre l'agressió que ha patit han tin­gut un efecte traca. Hi ha hagut més escla­fits. El del peri­o­dista Fran­cisco Mar­hu­enda, per exem­ple. Pro­clama el direc­tor de La Razón que no pot visi­tar “la Cata­lu­nya inte­rior” i que fa temps que ha dei­xat d'anar a una casa que té a Pals perquè “la gent m'insulta i m'empeny”. També el minis­tre de l'Inte­rior, Jorge Fernández Díaz, ha afe­git carbó al foc, ha atribuït l'atac a Navarro a “la divisió que genera el sobi­ra­nisme” i ha con­fes­sat que ell mateix va patir-ne un “el 6 d'abril pas­sat”. Mar­hu­enda i Fernández Díaz entren per mèrits pro­pis en la llista d'allò que es podria deno­mi­nar “per­so­nat­ges con­flic­tius”. Agradi o no. El minis­tre de l'Inte­rior porta escorta habi­tual. El càrrec com­porta ris­cos. En segons quins llocs no pot pas­se­jar sol. Arreu d'Espa­nya. Com tam­poc pot fer-ho Miguel Blesa. Es pot impu­tar el fet a “l'esca­lada sobi­ra­nista cata­lana”? La pre­gunta fa riure. Com fa riure també que el direc­tor de La Razón no hagi mai con­si­de­rat els ris­cos de ser cone­gut –a Madrid els més bur­le­tes es pre­gun­ten com pot diri­gir un diari si es passa el dia a la tele­visió– i trac­tar la infor­mació com la tracta. Quan va apun­tar con­tra els 35 jut­ges “sobi­ra­nis­tes” amb retrat inclòs, no era cons­ci­ent del risc que això els com­por­tava? El mateix que ell ha d'afron­tar. Les cons­ta­ta­ci­ons del minis­tre i del peri­o­dista o són ingènues o són cíniques. I la intel·ligència, com el valor en la caserna, se'ls suposa...