Informatius

Ted Tur­ner va ser cre­a­dor d'un nou for­mat tele­vi­siu dedi­cat les 24 hores del dia només a notícies (CNN) i va revo­lu­ci­o­nar els mit­jans infor­ma­tius, sobre­tot a par­tir de la retrans­missió en directe de la guerra del Golf. A Canes, i ales­ho­res casat amb Jane Fonda, va com­par­tir taula amb un alt direc­tiu d'una empresa publi­citària, a qui va fer aquest deliciós comen­tari arran de la vene­ració d'aquell jove (que va tenir l'ama­bi­li­tat de pas­sar-me'l a mi): “Jo no faig infor­mació, jo explico notícies.” Mera­vellós i diabòlic, havia donat una altra volta de cara­gol al gènere més clàssic de la tele­visió intro­duint un ele­ment tan sen­zill com vell: el relat. A par­tir d'aquí, els imi­ta­dors han pro­li­fe­rat.

Els infor­ma­tius són l'esten­dard d'una tele­visió, al seu entorn es con­grien les màximes audiències (o ho hau­rien de fer si la cadena va bé) i llui­ten amb el share de la com­petència per ense­nyar múscul i cap­tar més publi­ci­tat. Però els infor­ma­tius estan lli­gats a un codi deon­tològic pro­fes­si­o­nal del qual mol­tes vega­des fan cas omís. Aquí cal dife­ren­ciar entre mit­jans públics i pri­vats, una tele­visió pública que paguem tots (bé, l'altra també, perquè és una con­cessió d'espai radi­oelèctric que els pro­por­ci­ona l'Estat previ paga­ment). Els efec­tes espe­ci­als, per exem­ple. És lògic que, en començar, el logo­tip vagi des­ta­cat amb una sin­to­nia jus­ta­ment per atreure l'atenció de l'espec­ta­dor: ara, el que ha pas­sat d'impor­tant avui. El que és del tot inver­sem­blant és que comen­cin amb una eixor­da­dora música de la fi del món per expli­car que hi ha un incendi a Austràlia, o una fanfàrria incom­men­su­ra­ble en què uns moros i cris­ti­ans d'Alcoi es pas­se­gen per totes les suc­ces­si­ves emis­si­ons de manera que si mai hi vaig i me'ls trobo els con­vi­daré i tot de tant que els conec.

Aquest és el model de T5 (que els dóna bons resul­tats). Les per­so­nes, far­tes de crisi i males notícies, ens sen­tim més recon­for­ta­des si comen­cem veient cadàvers amb man­tes isotèrmi­ques escam­pats per la car­re­tera encara bruta de sang? Com aquell qui diu: “Mira, aquests estan pit­jor que jo.” Serien els infor­ma­tius de la majo­ria silen­ci­osa?

Antena 3, del Sr. Lara, amic i deu­tor de l'actual govern, ha triat un model dina­mit­zat i modern. Els con­duc­tors estan drets davant enor­mes pan­ta­lles que de cop aga­fen tot el pro­ta­go­nisme per nar­rar sense esca­ti­mar recur­sos tècnics que ara les coses comen­cen a anar més bé i, per tant, abo­quen imat­ges de plat­ges de Beni­dorm i Galícia curu­lles de gent que es foten també unes sar­di­nes enfi­la­des en una canya enta­fo­rats en guin­gue­tes amb cadi­res de plàstic (incom­pren­si­ble­ment, això no depri­meix ningú).

Pri­va­des més modes­tes com 8TV han de fer una aposta arris­cada per la gran diferència de recur­sos i opten pel seu propi star sys­tem d'opi­na­dors en què la diva Cuní regna sota la mirada dòcil i dis­pli­cent fins i tot dels que en altres cade­nes blas­ma­ven d'ell com si fos un Anti­crist bai­xat a la Terra.

TV3 des de sem­pre s'ha carac­te­rit­zat per una aposta deci­dida i abran­dada pels infor­ma­tius de qua­li­tat; con­tra tots i en tots els temps (també amb molts defec­tes), però va ser la pri­mera a tenir un arxiu com cal, pro­fes­si­o­nal i eina de futur, el pri­mer canal 24 hores, jugar-se el pres­su­post (sem­pre escàs) per cobrir o no uns deter­mi­nats esde­ve­ni­ments i donar una mirada pro­pera, ente­ne­dora, més deta­llada.

El que no puc enten­dre de cap manera és aquest efecte mimesi pel qual han fet aixe­car els pre­sen­ta­dors dar­rere de la taula sense cap motiu, tret que no sigui per emu­lar els antics depen­dents de coti­lle­ries –“Que té mit­jons de fil d'Escòcia, si us plau?”–. Se'ls veu tan ridículs, com tite­lles, tal­ment com nens a qui es dema­nen els deu­res i ells tre­mo­len per por de no haver-los fet bé.

S'hi ha colat un San­ti­ago Rusiñol sor­ne­guer i els ha cas­ti­gat dar­rere del tau­lell per si pre­te­nien ser alguna cosa més a la vida? Si us plau, són els infor­ma­tius.