Victòria pòstuma

El País va publicar ahir una esquela pròpia. Amagat i de gairell, el diari, encara far i guia de la cavalleria progressista espanyola, reconeixia que l'empresa Prisa –la seva editora– ha acceptat l'oferta de Telefónica, que s'adjudica el 56% de les seves accions a Digital Plus. L'empresa que presideix César Alierta passarà a controlar-ne el 78%. L'altre 22 continua en mans de Mediaset, el grup italià propietari a l'Estat espanyol de Tele 5 i filials. Fins ací la nota i el requiescat in pace. Per què RIP? Perquè Prisa fa anys que agonitza amb un deute acumulat de més de 4.000 milions d'euros, circumstància luctuosa que l'ha obligat a malvendre les joies de l'avi Polanco. Com a patrimoni, només aguanten el mateix diari El País i la SER. I veurem quant de temps. Perquè el deute, minvat, constreny i escanya. Tant, que ha afectat la línia editorial dels productes, que ara riuen i donen les gràcies a Rajoy. La venda de Digital Plus és una derrota i alhora una victòria pòstuma. De qui? De Pedro Jota. L'exdirector d'El Mundo es va encanar quan el mateix César Alierta va rendir-se en la guerra digital que mantenien Digital Plus i Vía Digital, aleshores propietat de Telefónica. Els grans accionistes nord-americans de la companyia van amenaçar-lo de pegar a fugir si no renunciava a competir amb Prisa en una guerra suïcida. Alierta va cedir i Pedro Jota el va triturar. Finalment, el gran competidor d'El Mundo ha perdut la guerra, però Pedro Jota és un cadàver. Ai dels vencedors!