La revolució energètica
Fa cinc anys la producció de gas i petroli per cracking o per altres sistemes no convencionals, sorres bituminoses, etc., semblava una oportunitat, però no es preveia que pogués ser un factor significatiu en el mercat de l'energia. Avui això ja ha succeït. Als EUA la producció de gas per cracking ha passat del 5% al 40% del total. El sistema consisteix a perforar horitzontalment, sense necessitat d'anar a grans profunditats, determinats tipus de roques i injectar aigua a pressió per extraure'n el gas i el petroli. És una nova tecnologia que fa 15 anys no estava provada ni disponible per a l'explotació comercial. Hi ha un cert risc de contaminació ambiental no absolutament identificat a causa de la rapidesa del desenvolupament del procés. Aquesta tecnologia emprada als EUA i avalada per una legislació adequada –el propietari del terreny també ho és del subsòl i pot explotar-lo–, per una indústria auxiliar potent i per un mercat financer lliure i actiu que pot finançar projectes sense entrebancs administratius, ha permès crear una producció nova que ha crescut ràpidament.
Els EUA han sobrepassat Rússia com a productors mundials d'energia i el 2015 superaran l'Aràbia Saudita. No és, però, fàcil o ràpid replicar aquest model a altres països, però amb temps acabarà succeint. El preu del gas als EUA és de 3 dòlars per milió de BTU; a Europa, d'11 dòlars, i al Japó,de 17 dòlars. Aquestes diferències justificaran exportacions creuades i la recerca d'aquest gas a altres geografies. El transport proper es pot fer a través de gasoductes i el llunyà a través de vaixells que transporten el gas liquat, GNL. Aquest comerç farà baixar el preu del gas a Europa i a l'Àsia. Es calcula que farà baixar els preus un 20%, preu que és avui controlat per l'OPEC sobre la base d'augmentar i reduir la producció per mantenir els preus entre 90 i 110 dòlars/barril. Els EUA posaran al mercat tres milions de barrils diaris entre 2012 i 2020 i això pressionarà els preus a la baixa en unes circumstàncies en què els països productors del golf, que tenen despeses socials compromeses com a conseqüència de la primavera àrab i dels moviments socials i polítics que se n'han derivat, tenen dificultats per acceptar reduccions significatives en el preu. El punt de dèficit zero per a l'Aràbia Saudita ha passat de 40 dòlars/barril el 2008 a 90 dòlars/barril el 2014 i hi ha països –Argèlia, Bahrain i Líbia– que viuen més enllà del punt fiscal d'equilibri dels seus pressupostos nacionals als preus actuals del petroli. Rússia patiria similars problemes pel fet de ser una economia poc diversificada i majoritàriament dependent del petroli. De fet, als preus actuals, 100 dòlars/barril, el creixement nacional en PIB ha estat fixat en un 1,8% per als propers anys, baix per a un país en desenvolupament. Si el preu baixés, malgrat les reserves financeres abundants de què disposa, el portaria en poc temps a retallades pressupostàries i l'estabilitat política del país quedaria afectada.
Europa, la Xina i l'Índia se'n veuran beneficiades. La Xina i l'Índia perquè el seu creixement de consum de 2012 a 2035 serà d'un 40% i d'un 60%, respectivament, i, per tant, una reducció del preu de l'energia serà un impuls a les seves economies. Europa perquè una reducció del preu i sobretot una nova font de subministrament si es construeixen noves centrals receptores de LNG per al gas americà i algerià donaran una palanca per negociar millors condicions de subministrament des de Rússia, que, malgrat tot, continuarà sent el primer aprovisionador de gas a la UE.
Els avantatges majors seran, almenys en els propers quinze anys, per als EUA. Es crearan dos milions de llocs de treball, el creixement del PIB augmentarà per aquest fet en un 2-4%, és a dir entre 400 bilions de dòlars i 800 bilions de dòlars/any, i el dèficit comercial es veurà reduït en uns 700 bilions de dòlars. Des d'un punt de vista geoestratègic els EUA guanyaran força perquè el fet de poder assegurar el subministrament d'energia farà que, per exemple, les sancions a l'Iran siguin més generalment i fàcilment acceptades per la resta d'estats. Això ja està succeint i ha permès reforçar la posició dels EUA. Els darrers canvis a Teheran estan lligats a aquestes circumstàncies per l'efecte econòmic de l'embargament internacional.
El subministrament de gas té un efecte positiu per al medi ambient perquè és el menys contaminant dels combustibles fòssils, emet un 40% menys de CO2 que el carbó, i la seva relativa dificultat d'emmagatzematge farà que la combustió del gas passi a davant del petroli o el carbó. Aquestes són les conclusions d'un assaig publicat al FA per Blackwill i O'Sullivan. Descriu un escenari del tot positiu per a Occident i sobretot per als EUA. Ateses les canviants circumstàncies de la política i l'economia, qui està en condicions d'assegurar que aquest fets es produeixi tal com ara es preveu? La previsibilitat de les relacions internacionals i de la macroeconomia és i ha estat històricament molt baixa.
