‘Le plaisir'

Tants anys després, Josep Maria Flo­tats ha tor­nat al TNC amb El joc de l'amor i de l'atzar, una obra de Mari­vaux (autor fona­men­tal de la tra­dició tea­tral fran­cesa que va for­mar-lo) sobre la sor­presa de l'amor, entès com una malal­tia que altera, dins d'un joc de dis­fres­ses (pel qual els amos fan de cri­ats i vice­versa) que només sub­ver­teix apa­rent­ment l'ordre social final­ment res­tituït, mal­grat que en la pri­mera mei­tat del XVIII comen­ces­sin a bufar els aires revo­lu­ci­o­na­ris de les dar­re­ries d'aquell segle. El mun­tatge, pel qual sem­bla que s'hagi reci­clat l'esce­no­gra­fia d'Elio Fri­ge­rio per La gavina, amb què el pri­mer direc­tor del TNC s'hi va aco­mi­a­dar, demos­tra el bon gust de Flo­tats, la seva capa­ci­tat per diri­gir els actors, posem-hi que una mena d'antic savoir faire tea­tral. El cas és que el pro­grama de mà recu­pera un interes­sant Elogi de Mari­vaux que Xavier Fàbre­gas va escriure l'any 1976 per con­tra­dir l'apli­cació del con­cepte de mari­vau­dage al dra­ma­turg amb el qual va pre­ci­sa­ment asso­ciat: “Una obra deli­cada, insulsa, que no té altre objecte que dis­treure sense pren­dre par­tit.” Mari­vaux pot­ser no és això, però, encara que Flo­tats no ho hagi pretès, la sen­sació de deli­ca­desa una mica insulsa del mun­tatge, junt amb el regust d'un cert plaer bar­re­jat amb un punt d'avor­ri­ment, em va dur de retorn a casa a bus­car un frag­ment de Le plai­sir du texte, de Bart­hes. Més o menys traduït, con­vi­dant a can­viar lec­tor per espec­ta­dor, vet'ho aquí: “Text de plaer: aquell que con­tenta [...], que ve de la cul­tura sense tren­car-hi i es lliga a una pràctica con­for­ta­ble de la lec­tura. Text de gaudi (si així pot tra­duir-se jouis­sance): aquell que des­con­forta fent tron­to­llar els fona­ments històrics, cul­tu­rals, psi­cològics del lec­tor, la con­sistència dels seus gus­tos, dels seus valors i records, posant en crisi la relació amb el llen­guatge”. Per cert, l'amor no és jouis­sance, que vol domes­ti­car-se amb el plaer? No és Plai­sir d'amour, de Mar­tini, el motiu musi­cal recur­rent del mun­tatge de Flo­tats?