Malignes

Ara fa una set­mana els Mos­sos d'Esqua­dra van dete­nir setze per­so­nes inte­grants d'un grup cri­mi­nal que ha assal­tat molts habi­tat­ges, sobre­tot del Baix Empordà. El sadisme i la violència extrema amb què aquest grup actu­ava revela la subs­tan­cial diferència que el filòsof Imma­nuel Kant va esta­blir entre mal i malig­ni­tat. Aques­tes setze per­so­nes no només feien mal, sinó que són, fona­men­tal­ment, malig­nes. Des de fa temps, amb una regu­la­ri­tat esfereïdora, cada ics dies podem cons­ta­tar un nou assalt vio­lent en un domi­cili par­ti­cu­lar. Aquests assalts pre­sen­ten una carac­terística uni­forme: els pro­pi­e­ta­ris són ater­rits, apa­llis­sats, tor­tu­rats i extor­quits perquè lliu­rin les seves per­ti­nen­ces de valor. Els malig­nes rui­xen amb gaso­lina les seves vícti­mes, hi juguen a la ruleta russa, les vio­len, les pata­que­gen fins a dei­xar-les incons­ci­ents o pro­vo­car-los la mort.

Una cosa és el mal i l'altra la malig­ni­tat. No totes les violències són equi­pa­ra­bles. En algu­nes violències fins i tot hi podem tro­bar refle­xos de dig­ni­tat. Fa un any i mig van robar el mone­der a la meva mare, lla­vors ja molt fràgil. La manera amb què li van robar el mone­der, sense estre­bada, sense fer-la caure, ja deno­tava certa cura per no fer-li mal. Al cap de tres dies d'haver-se comès el roba­tori ens van tru­car des d'una estació d'auto­bu­sos per dir-nos que s'havia pre­sen­tat un home per retor­nar el mone­der de la meva mare. A dins, és clar, no hi havia els diners. Però la resta (docu­ments i foto­gra­fies) hi era intacta. M'hau­ria agra­dat poder donar les gràcies al lla­dre per aquell gest.

L' assalt sal­vatge als domi­ci­lis és una de les violències més abo­mi­na­bles i imper­do­na­bles de totes les que ens asset­gen. És el tri­omf de la mal­dat en estat pur: la del lla­dre que ja no reco­neix cap caràcter ins­tru­men­tal en el seu delicte, la del lla­dre incapaç de qual­se­vol pie­tat i empa­tia amb la víctima. És la violència ter­mi­nal del sàdic a qui no li importa, gens, la vida de les altres per­so­nes.