El desllorigador

Sense sorpreses. La major part de les queixes presentades pels gironins davant l'Agència Catalana del Consum durant l'any passat van ser contra serveis financers seguit, evidentment, de les reclamacions pels deficients serveis de telefonia, internet i electricitat. Per tant, res de nou. Passa el temps i com si res. Aquest tipus d'empreses de serveis continuen anant a la seva i la prepotència que gasten és inversament proporcional a la impotència que sentim els consumidors. Per això, les 5.500 reclamacions presentades a les nostres comarques, semblen poques. Tot i que s'hagin disparat respecte al 2012. I semblen poques si es té en compte com les gasten determinades empreses que, de servei, en tenen ben poc si entenem servei com l'acció de servir o ser útil. Bé, sí que podem arribar a tenim llum, mòbil, internet, un compte al banc... Però el cost emocional –per no entrar en l'econòmic– que comporta tot plegat fa dubtar d'aquesta utilitat. No és normal que tan sovint ens hàgim de discutir amb el proveïdor d'un servei o hàgim de reclamar explicacions no només sense cap possibilitat d'èxit, sinó també sense cap mena de deferència ni consideració per part de qui ens atén. Qui més qui menys s'ha passat moltes estones al telèfon intentant solucionar un tema o un altre. Ja sigui amb la companyia de telefonia, o la d'electricitat, o qualsevol altra que es limita senzillament a passejar-nos d'un costat a un altre, suposo que per veure si així perdem la paciència i desistim. I malauradament, l'experiència permet dir que l'única cosa que funciona quan et trobes en una situació semblant, l'únic desllorigador, és l'amenaça de la reclamació o, encara millor, ja reclamar directament. He sentit els responsables de Consum recomanar repetidament que primer cal intentar trobar una solució amb la companyia en qüestió. La reclamació hauria de ser, com aquell qui diu, l'últim recurs. Però que t'atenguin correctament quan et queixes és l'excepció que confirma la norma. I no perquè no ens donin la raó, que potser no la tenim, sinó perquè ni es molesten a contestar. Per tant, l'únic recurs que ens queda és posar-los davant la reclamació formal. La sorpresa és que després, tot s'aclareix. I curiosament, en molts casos, a favor del client. Potser seria millor no haver d'arribar a aquesta situació, però tampoc no ens deixen cap més alternativa.