Ficar cullerada

L'Ajun­ta­ment de Girona ha con­vo­cat, per als dies 30 i 31 de maig, una votació perquè els ciu­ta­dans par­ti­ci­pin en els pres­su­pos­tos d'atenció als bar­ris. Em sigui permès dir que no ho entenc. Sem­blava que l'escassa afluència de votants l'any pas­sat (un 2,22% del cens) hau­ria estat sufi­ci­ent per no repe­tir aquesta pràctica, que no va enlloc. Ara han omplert els fanals amb l'eslògan de “Fica culle­rada” que –dit de pas­sada– sem­bla xaró i poca-solta. Ens dei­xen ficar culle­rada en les engru­nes dels pres­su­pos­tos muni­ci­pals. Mol­tes gràcies!

Però l'essència mateixa de la con­sulta no s'acaba d'enten­dre. Pre­nem un exem­ple. Per al Barri Vell, que comprèn una extensió amplíssima de la ciu­tat, asse­nya­len qua­tre pro­jec­tes: arran­ja­ment de l'accés a l'apar­ca­ment dels Maris­tes (7.000 euros), una obra menor; posar càmeres de segu­re­tat a la plaça Sant Domènec (12.000 euros), obra que hau­ria de pagar el rec­to­rat!; estudi sobre la mobi­li­tat del barri (10.000 euros), i un altre estudi sobre el soroll (amb 3.859,50 euros). En total, 40.000 euros (!). Ens pre­gun­tem si és tot el que ha pre­vist l'Ajun­ta­ment per a un barri tan extens. I volen que votem sobre això? Què n'hem de dir? Que ens agrada? Que no ens agrada? La veri­tat és que ens deixa indi­fe­rents. Qual­se­vol per­sona veu que es tracta d'inver­si­ons mínimes, mar­gi­nals i, en part, des­ti­na­des a pagar estu­dis que solen ser­vir per donar feina a amics i cone­guts. Repe­tim: això és tot el que pen­sen fer pel Barri Vell? I l'arran­ja­ment de la plaça del Pallol, que fa vuit anys que és en espera? I el destí del cinema Modern, tan ver­go­nyo­sa­ment aban­do­nat, que encara aquesta mateixa set­mana ha estat objecte d'un assalt noc­turn? I el pas­seig Cana­le­jas, que resulta que no es fa perquè no agra­den els bal­co­nets?... Sem­pre hi ha un impe­di­ment o un altre per no afron­tar obres d'enver­ga­dura!

Però no ens volem atu­rar en un barri. Repas­sin, per favor, la llista publi­cada per aquest diari dijous pas­sat, 22 de maig, i veu­ran que el pre­vist en cada barri són obres mínimes, petits arran­ja­ments, obres i ser­veis que l'Ajun­ta­ment té obli­gació de fer per man­te­nir un mínim de con­fort i segu­re­tat ciu­ta­dana.

Els edils són tri­ats per la ciu­ta­da­nia per qua­tre anys perquè, entre altres fun­ci­ons, deci­dei­xen aquesta mena d'obres de millora i man­te­ni­ment pel seu compte! Què neces­si­ten? Que els diem que molt bé o molt mala­ment? Aquest és el sen­tit d'una votació? Mobi­lit­zar la ciu­ta­da­nia, emprar recur­sos, per­so­nal i mit­jans per a una con­sulta tan poc atrac­tiva és una manera –i que em per­do­nin– de per­dre el temps.

La impressió que des­perta aquesta con­sulta és que es vol donar apa­rença de molta acti­vi­tat urbanística, quan, en rea­li­tat, es fa poca obra, amb retard i amb dub­tes.