Redempcions impossibles

A falta de millors temes, sem­bla haver-se apo­de­rat de la classe política cata­lana i dels mit­jans que la mode­len una certa histèria col·lec­tiva a l'entorn de la futura (si arriba) sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal sobre l'Esta­tut. Hem incor­po­rat expres­si­ons noves al voca­bu­lari polític, com «mani­fes­tació pre­ven­tiva», i hem après que no et pres­si­o­nen quan et tru­quen des de Madrid dient-te que no moguis un dit digui el que digui l'alt tri­bu­nal. Ja m'expli­ca­ran què és, doncs. Un gui­ri­gall que con­tri­bu­eix a esgo­tar els ciu­ta­dans de Cata­lu­nya, que ens pensàvem que amb el xou del finançament ja havíem tocat fons. La base de l'enre­nou que vivim des del dia que vam optar per tenir un nou Esta­tut és aquesta mania que tenen els polítics cata­lans de redi­mir Espa­nya. Dimarts, el con­se­ller Mara­gall escri­via a El País un arti­cle força asse­nyat on dema­nava més fets i menys parau­les, fent bo el suat eslògan mon­ti­llià, i ins­tava el govern a des­ple­gar l'Esta­tut inde­pen­dent­ment de l'arri­bada d'una sentència que es pre­veu contrària als interes­sos de Cata­lu­nya. Ara bé, Mara­gall queia en el mateix parany que molts altres polítics del nos­tre país: tan­cava l'arti­cle adduint que el bon fun­ci­o­na­ment de Cata­lu­nya és vital per a la com­pleta moder­nit­zació de l'Estat espa­nyol. Un cop més, doncs, els cata­lans ens hem de sen­tir redemp­tors d'una Espa­nya que demos­tra que no vol que pen­sem, només que obeïm. Prou eloqüent és que el PSOE pensi que és legítim coar­tar el govern i el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat dient-li que toca callar i aca­tar la sentència quan arribi. On s'és vist que un par­tit ordeni què ha de fer un govern? El govern només ha de retre comp­tes al poble sobirà. Aquest país no tindrà res a fer fins que no sigui cons­ci­ent que Espa­nya no vol redi­mir-se i que l'única opció dels cata­lans és bus­car el seu destí a Europa.