Opinió

De set en set

Nostàlgics

Si una cosa expressen els resultats de les eleccions és que cal una nova manera de fer política

La nostàlgia pot ser una memòria regu­la­dora i posi­tiva. Però segons com també pot ser una forma d'estan­ca­ment, un negar-se a accep­tar que la rea­li­tat can­via. Dic això perquè durant aquesta última set­mana, després de les elec­ci­ons al Par­la­ment euro­peu, molts ana­lis­tes lamen­ten la cai­guda de la soci­al­de­mocràcia, del libe­ra­lisme, del bipar­ti­disme i, en suma, lamen­ten l'enfon­sa­ment d'una “con­cepció de la política” i d'una “manera de fer política”.

Tot i que els resul­tats de les elec­ci­ons al Par­la­ment euro­peu per­me­ten lec­tu­res ambigües, és evi­dent que també des­ve­len rea­li­tats indis­cu­ti­bles, com ara l'ascens de l'euro­es­cep­ti­cisme, de la ultra­dreta, del popu­lisme i d'una esquerra radi­cal que no té gaire res a veure ni amb les for­mes ni amb els con­tin­guts de la soci­al­de­mocràcia que hem cone­gut al llarg d'aquests últims trenta anys. Estem entrant en un nou para­digma de la política. Si una cosa expres­sen els resul­tats de les pas­sa­des elec­ci­ons és que cal una nova manera de fer política, i que la idea d'Europa que va ins­pi­rar el Trac­tat de Maas­tricht pre­senta severs símpto­mes d'esgo­ta­ment.

No deixa de ser obscè que, ara, els nostàlgics de l'antic règim, del règim soci­al­demòcrata i libe­ral que ha por­tat a aquesta situ­ació de síntesi, no facin cap autocrítica i només rei­vin­di­quin el retorn hegemònic d'un sis­tema esquit­xat per pràcti­ques de cor­rupció, per cre­ació de para­di­sos fis­cals, per con­cul­car la sobi­ra­nia popu­lar tot impo­sant governs tecnòcra­tes que no han estat esco­llits per ningú, per tenir un con­cepte patri­mo­ni­a­lista i mer­can­ti­lista de la política. Veure per exem­ple Felipe González, que ha acu­mu­lat més càrrecs que l'esposa de Mon­ti­lla, esgri­mint el seu braç incor­rupte a l'hora de car­re­gar con­tra Pode­mos, no deixa de pro­vo­car una certa gràcia molt des­gra­ci­ada. Ens espe­ren temps revolts, con­flic­tius. Però els nostàlgics han de saber que ells són els prin­ci­pals cau­sants d'aquest miasma.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.