El rei Felip i jo

El rei Joan Car­les ha ple­gat, segons diu, per dei­xar pas a l'espe­rit de moder­nit­zació que aporta al país la nova gene­ració encar­nada pel seu fill Felip. Dei­xant de banda que una per­sona de 46 anys es pugui qua­li­fi­car de nova, el con­cepte nova gene­ració i moder­nit­zació fa de mal dir si el para­digma d'aquesta nova gene­ració és l'hereu Borbó. Un exem­ple pràctic: com­pa­rem el rei Felip i un ser­vi­dor.

Felip i jo som de la mateixa gene­ració, la qual cosa no ens iden­ti­fica en gai­rebé res. Jo sóc nas­cut el 1968. Felip també. Fins aquí, coin­ci­dim. Ell és alt. Jo no sóc alt. Jo vaig néixer a Girona. Ell no. Felip és príncep de Girona. Jo no (tot i que la meva mare sem­pre em diu rei). Tinc el català com a llen­gua materna. Felip no. No vaig fer el ser­vei mili­tar. Felip sí. Sóc repu­blicà. Felip no. Felip és espa­nyol. Jo no. Vull la inde­pendència del meu país. Ell també, la del seu, i ja la té. Jo res­pecto la inde­pendència del seu país. Ell no res­pecta que al meu país vul­guem ser inde­pen­dents. Felip estima una peri­o­dista. Jo adoro el peri­o­disme per motius de feina. Jo he hagut de tre­ba­llar sem­pre per viure. Ell no ho ha hagut de fer mai. Jo he vis­cut sem­pre del meu sou. Felip també. Vull dir que ha vis­cut del meu sou i del de mili­ons de ciu­ta­dans que li estem finançant una vida a cos de rei. Jo he hagut de pagar una hipo­teca. Ell té tot un palau de franc. Gràcies a Franco, la seva família va poder tor­nar. Gràcies a Franco, algun de la meva família va haver de mar­xar, altres no van córrer prou de pressa.

Les meves pre­o­cu­pa­ci­ons són, si fa no fa, les d'un ciu­tadà nor­mal, anar tirant i mirar de no per­dre la feina. L'existència de Felip és, si fa no fa, tot el con­trari de la d'un ciu­tadà cor­rent. Felip no és, pre­ci­sa­ment, exem­ple de relleu gene­ra­ci­o­nal. Això sí, hi ha un fet en el qual coin­ci­dim el rei Felip i un ser­vi­dor. Jo no tinc pre­vist pre­sen­tar-me a unes elec­ci­ons. Ell, tam­poc.