226 anys

Una de les fantasies que circulen aquests dies és que la monarquia és una institució arrelada i normal a Espanya. La tesi, però, no resisteix una simple mirada als llibres d'història. L'última vegada que dos monarques espanyols es van succeir en el tron de forma normal, com se suposa que dos reis es succeeixen, va ser quan Carles IV va succeir el seu pare Carles III. Estem parlant, doncs, de 1788. Fem números: fa 226 anys. Després van venir Ferran VII, coronat després d'un motí; Josep I, en plena guerra i imposat per l'emperador francès; Ferran VII de nou, acabada la guerra; Isabel II, que va haver de ser substituïda per una regent durant anys per minoria d'edat; Amadeu I, escollit en revolució; Alfons XII, després de la I República; Alfons XIII, que també va tenir regent, i Joan Carles I, que el va posar a dit Franco, després de derrotar la república que havia tombat no el seu pare sinó el seu avi. En 226 anys no hi ha hagut a Espanya cap relleu normal, doncs, de rei mort a fill de rei. Ni un de sol. Només cal comparar aquest rècord amb el que passa en les altres cases reials europees perquè la ‘normalitat' i l'‘arrelament' de la monarquia espanyola es pose a lloc. A Dinamarca tenen rei des de l'any 900, sense el mil al davant. Però fins i tot des de tan llunyana època s'han anat succeint els uns als altres sense major problema. Només Cristià X va veure pertorbat el seu regnat per la invasió nazi i cada dia es va passejar a cavall per recordar a tothom que Dinamarca era una nació sobirana i no sotmesa. De reis d'Holanda n'hi ha hagut nou des del 1806, perfectament succeïts l'un a l'altre. I no cal ni parlar del Regne Unit. Ja ho entenc, però, que la propaganda no vol fets...