Opinió

De set en set

Can Felip

Si no hi ha un mira­cle de dar­rera hora, que sem­bla bas­tant impro­ba­ble, els dar­rers capítols de la España unida y indi­vi­si­ble els viu­rem a can felip, amb tot el que sig­ni­fica aquesta expressió en l'ima­gi­nari popu­lar. De cop i volta, a alguns senyors de Madrid els han entrat les pres­ses i han valo­rat que la decre­pi­tud de l'actual Borbó es pot con­ver­tir en la metàfora d'una forma de govern que no fun­ci­ona i que calia can­viar alguna cosa si es volia que tot con­tinués igual. La jubi­lació de Joan Car­les venia can­tada i fins i tot ell mateix pot­ser valo­rava dei­xar els seus esgo­ta­dors que­fers i apos­tar per una vellesa rega­lada, qui sap si en alguna residència que no esta­ria gaire lluny de Mònaco. En el dar­rer ser­vei a la corona, Joan Car­les ha pro­po­sat Felip de Borbó i Grècia per subs­ti­tuir-lo, un príncep pre­pa­rat per exer­cir de monarca tot i que ignora que el poble espa­nyol, els nos­tres esti­mats veïns, en el fons tenen un acu­rat sen­ti­ment repu­blicà. Una nova peça que tron­to­lla, quan els popu­lars es decla­ren monàrquics, l'apa­rell soci­a­lista fa saber que el PSOE és monar­qui­co­re­pu­blicà –qui ho enten­gui, que ho com­pri– i el país real vol ser rea­lista. Ja s'ho faran, ja que aquesta pilota és per jugar un altre par­tit. Expli­quen dels anys sei­xanta del pas­sat segle que, quan la pare­lla ales­ho­res prin­ci­pesca es dedi­cava a pro­crear i espe­rar la fi del cagaelàstics, un amic els va acon­se­llar que, si tenien un noi, el bate­ges­sin amb el nom que vol­gues­sin, menys ano­me­nar-lo Felip, per evi­tar un con­flicte històric. Però, els joves inex­perts no van fer cas del con­sell o el van enten­dre al revés, de tal manera que van posar un Felip al lli­bre de família. Quina pre­mo­nició! Joan Car­les anun­ci­ava l'abdi­cació el mateix dia que al con­so­lat d'Itàlia a Bar­ce­lona es feia una recepció per cele­brar el Dia de la República (la seva, pro­cla­mada en un dos de juny), festa naci­o­nal ita­li­ana. Ignoro el ressò que va tenir el brin­dis que acom­pa­nya el crit de viva la República engar­gus­sat pel cònsol. Podem anar tran­quils a can felip, doncs, al final, de Felip V a Felip VI només hi va un Felip.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.