Decideixen els ciutadans

L'Estat espa­nyol ha començat a moure l'engra­natge per atu­rar el procés sobi­ra­nista. Els resul­tats de les pas­sa­des elec­ci­ons euro­pees els han con­fir­mat una rea­li­tat que ja fa temps que tenien al davant, però que no volien veure o que es nega­ven a inter­pre­tar.

Els resul­tats van ser extra­or­di­na­ris per als sobi­ra­nis­tes, ni en el millor dels pronòstics ens els havíem pogut ima­gi­nar. Sabíem que gua­nya­rien els par­tits cata­lans, però no esperàvem que fos amb tanta con­tundència, espe­ci­al­ment perquè en unes elec­ci­ons euro­pees sem­pre havien gua­nyat els par­tits espa­nyols. Tot­hom sap que Europa és una unió d'estats, i que cal ser un estat per poder-hi deci­dir alguna cosa.

Però aquest cop hi ha hagut un canvi de para­digma, els ciu­ta­dans de Cata­lu­nya han per­ce­but que cal donar el vot a par­tits cata­lans, encara que sigui en unes elec­ci­ons euro­pees. Han per­ce­but que Cata­lu­nya es defensa millor a Europa des de Cata­lu­nya que no des d'Espa­nya. Per pri­mera vegada els cata­lans ens hem com­por­tat com si fóssim un estat i hem votat par­tits cata­lans, els del nos­tre país i no par­tits espa­nyols. Hem mani­fes­tat a les urnes que els par­tits que millor defen­sa­ran els interes­sos de Cata­lu­nya a Europa són els par­tits cata­lans.

És veri­tat que no podem tirar coets, perquè la par­ti­ci­pació ha estat baixa, més alta que en altres oca­si­ons, més de 10 punts per sobre de les últi­mes elec­ci­ons euro­pees, però menys del 50% del cens i això no és desit­ja­ble i està molt lluny de la par­ti­ci­pació que volem per a la con­sulta del 9 de novem­bre. També és veri­tat que no es poden extra­po­lar els resul­tats d'unes elec­ci­ons euro­pees a unes de cata­la­nes o muni­ci­pals, perquè cadas­cuna té la seva dinàmica i fun­ci­o­nen de manera dife­rent i els resul­tats també són dife­rents. Però el que no es pot negar és que els resul­tats seguei­xen una tendència que va a l'alça en els dar­rers temps.

Les dar­re­res elec­ci­ons al Par­la­ment de Cata­lu­nya ja van donar una àmplia victòria als par­tits d'obediència cata­lana. I con­si­de­rem par­tits d'obediència cata­lana a tots els del Par­la­ment excepte el Par­tit Soci­a­lista i el Par­tit Popu­lar, perquè les línies d'aquests dos par­tits es deci­deix fora de Cata­lu­nya. Tot i que a par­tir d'ara pot­ser també Ciu­da­da­nos s'haurà de con­si­de­rar un par­tit espa­nyol, perquè mal­grat haver nas­cut a Cata­lu­nya en aques­tes dar­re­res elec­ci­ons ha estat molt més votat a Espa­nya que a Cata­lu­nya. Cal­dria veure si no era aquesta la pre­tensió dels seus diri­gents, tenint en compte com i a on es va desen­vo­lu­par la cam­pa­nya elec­to­ral.

Aquesta cana­lit­zació dels vots cap a par­tits cata­lans s'ha con­so­li­dat nota­ble­ment en aques­tes elec­ci­ons, en les quals també s'ha obser­vat un fet molt impor­tant i és que Con­vergència i Unió s'ha man­tin­gut mal­grat l'aug­ment d'Esquerra Repu­bli­cana. El crei­xe­ment d'ERC no ha estat única­ment pel vot man­lle­vat a CiU, sinó també pel vot man­lle­vat als soci­a­lis­tes. La cata­la­nit­zació del vot, doncs, és un fet pro­vat i relle­vant. Hem rea­fir­mat que per resol­dre els nos­tres pro­ble­mes neces­si­tem par­tits cata­lans.

Uns resul­tats extra­or­di­na­ris, però no ens hem de con­fiar, hem de tre­ba­llar per incre­men­tar la par­ti­ci­pació i per convèncer els inde­ci­sos perquè la con­sulta no està gua­nyada. A par­tir d'ara la pressió de l'Estat serà molt més forta, hem de tocar de peus a terra i pen­sar amb el cap fred. Hem de con­ti­nuar tre­ba­llant per con­so­li­dar aquesta cata­la­nit­zació del vot i per expli­car els avan­tat­ges d'un estat català.

D'aquí al 9 de novem­bre hi haurà movi­ments d'apro­pa­ment a Cata­lu­nya i, pos­si­ble­ment, alguna oferta per atu­rar el procés. El gest de l'abdi­cació del rei Joan Car­les I és el pri­mer gran movi­ment d'aquest tau­ler d'escacs, un gest ines­pe­rat i obli­gat per les cir­cumstàncies, diguin el que diguin. La maquinària de l'Estat ha començat a rodar, uti­lit­zarà tots els recur­sos que té, i en són molts, per fre­nar el procés sobi­ra­nista. No m'estra­nya­ria gens que el nou rei parlés en català el dia de la coro­nació ni que el seu pri­mer viatge ofi­cial fos a Cata­lu­nya com a ges­tos de bona volun­tat.

Nosal­tres hem de man­te­nir-nOS com fins ara, con­ti­nuar el nos­tre camí, sense caure en pro­vo­ca­ci­ons i oberts al diàleg i a totes les ofer­tes que ens puguin fer, ho escol­ta­rem tot i ho deci­di­rem entre tots, però no renun­ci­a­rem a la con­sulta, no renun­ci­a­rem a deci­dir el nos­tre futur. Per a l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana la inde­pendència és l'única via, és la nos­tra via i per arri­bar-hi volem con­sul­tar el poble, perquè en democràcia l'orga­nit­zació de l'estat es deci­deix votant, són els ciu­ta­dans qui deci­dei­xen la forma d'estat, no l'estat qui deci­deix com s'orga­nit­zen els ciu­ta­dans.