Decideixen els ciutadans

L'Estat espanyol ha començat a moure l'engranatge per aturar el procés sobiranista. Els resultats de les passades eleccions europees els han confirmat una realitat que ja fa temps que tenien al davant, però que no volien veure o que es negaven a interpretar.

Els resultats van ser extraordinaris per als sobiranistes, ni en el millor dels pronòstics ens els havíem pogut imaginar. Sabíem que guanyarien els partits catalans, però no esperàvem que fos amb tanta contundència, especialment perquè en unes eleccions europees sempre havien guanyat els partits espanyols. Tothom sap que Europa és una unió d'estats, i que cal ser un estat per poder-hi decidir alguna cosa.

Però aquest cop hi ha hagut un canvi de paradigma, els ciutadans de Catalunya han percebut que cal donar el vot a partits catalans, encara que sigui en unes eleccions europees. Han percebut que Catalunya es defensa millor a Europa des de Catalunya que no des d'Espanya. Per primera vegada els catalans ens hem comportat com si fóssim un estat i hem votat partits catalans, els del nostre país i no partits espanyols. Hem manifestat a les urnes que els partits que millor defensaran els interessos de Catalunya a Europa són els partits catalans.

És veritat que no podem tirar coets, perquè la participació ha estat baixa, més alta que en altres ocasions, més de 10 punts per sobre de les últimes eleccions europees, però menys del 50% del cens i això no és desitjable i està molt lluny de la participació que volem per a la consulta del 9 de novembre. També és veritat que no es poden extrapolar els resultats d'unes eleccions europees a unes de catalanes o municipals, perquè cadascuna té la seva dinàmica i funcionen de manera diferent i els resultats també són diferents. Però el que no es pot negar és que els resultats segueixen una tendència que va a l'alça en els darrers temps.

Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya ja van donar una àmplia victòria als partits d'obediència catalana. I considerem partits d'obediència catalana a tots els del Parlament excepte el Partit Socialista i el Partit Popular, perquè les línies d'aquests dos partits es decideix fora de Catalunya. Tot i que a partir d'ara potser també Ciudadanos s'haurà de considerar un partit espanyol, perquè malgrat haver nascut a Catalunya en aquestes darreres eleccions ha estat molt més votat a Espanya que a Catalunya. Caldria veure si no era aquesta la pretensió dels seus dirigents, tenint en compte com i a on es va desenvolupar la campanya electoral.

Aquesta canalització dels vots cap a partits catalans s'ha consolidat notablement en aquestes eleccions, en les quals també s'ha observat un fet molt important i és que Convergència i Unió s'ha mantingut malgrat l'augment d'Esquerra Republicana. El creixement d'ERC no ha estat únicament pel vot manllevat a CiU, sinó també pel vot manllevat als socialistes. La catalanització del vot, doncs, és un fet provat i rellevant. Hem reafirmat que per resoldre els nostres problemes necessitem partits catalans.

Uns resultats extraordinaris, però no ens hem de confiar, hem de treballar per incrementar la participació i per convèncer els indecisos perquè la consulta no està guanyada. A partir d'ara la pressió de l'Estat serà molt més forta, hem de tocar de peus a terra i pensar amb el cap fred. Hem de continuar treballant per consolidar aquesta catalanització del vot i per explicar els avantatges d'un estat català.

D'aquí al 9 de novembre hi haurà moviments d'apropament a Catalunya i, possiblement, alguna oferta per aturar el procés. El gest de l'abdicació del rei Joan Carles I és el primer gran moviment d'aquest tauler d'escacs, un gest inesperat i obligat per les circumstàncies, diguin el que diguin. La maquinària de l'Estat ha començat a rodar, utilitzarà tots els recursos que té, i en són molts, per frenar el procés sobiranista. No m'estranyaria gens que el nou rei parlés en català el dia de la coronació ni que el seu primer viatge oficial fos a Catalunya com a gestos de bona voluntat.

Nosaltres hem de mantenir-nOS com fins ara, continuar el nostre camí, sense caure en provocacions i oberts al diàleg i a totes les ofertes que ens puguin fer, ho escoltarem tot i ho decidirem entre tots, però no renunciarem a la consulta, no renunciarem a decidir el nostre futur. Per a l'Assemblea Nacional Catalana la independència és l'única via, és la nostra via i per arribar-hi volem consultar el poble, perquè en democràcia l'organització de l'estat es decideix votant, són els ciutadans qui decideixen la forma d'estat, no l'estat qui decideix com s'organitzen els ciutadans.