Jihad

Desaparegut fa temps el reclutament obligatori i educades les noves generacions en la tolerància i el pacifisme a ultrança, hi ha ciutadans d'estats europeus que pel seu compte agafen les armes. Malgrat que la UE ha renunciat a tenir una política de defensa pròpia i aposta per la rendició preventiva davant de qualsevol conflicte que es presenti, heus ací que Europa exporta mercenaris a zones en conflicte. I si s'hi quedessin, encara podríem estar relativament tranquils, però el problema és que tornen. Sigui d'Afganistan, sigui de Síria, tornen, amb l'entrenament militar fet, i les ganes de matar innocents molt ben posades.

A França, a còpia de trets i de morts, estan començant a prendre consciència del problema. Es va parlar molt del cas Mohammed Merah fa dos anys –set morts, tres dels quals infants assassinats a la porta d'una escola jueva–, i ara de Mehdi Nemmouche –quatre morts a la porta del Museu Jueu de Bèlgica, a Brussel·les–. Tots dos tenien doble nacionalitat, francesa i algeriana, i un perfil que coincideix amb el de tants altres: una joventut que comporta molta feina i despeses als serveis socials, una carrera de delinqüent de poca categoria, estades a la presó que amenitzen amb la radicalització ideològica i viatges a fronts islàmics on obtenen la preparació necessària per tornar als llocs d'origen a liquidar objectius, preferiblement civils, preferiblement jueus.

Dijous passat el primer ministre francès, Manuel Valls, va anunciar un projecte de llei a fi i efecte de detectar i desarticular les xarxes terroristes que tan còmodament treballen entre nosaltres. Diumenge, un jutge antiterrorista explicava en el Figaro que “amb el conflicte sirià hi ha centenars de joves que intenten arribar a les zones de combat, i es fa impossible controlar la massa dels qui retornen”. El concepte de llop solitari és tan plaent als periodistes com el de fet aïllat als polítics; però no hi ha res d'això: hi ha organització i logística. Aquesta púrria són detectables i previsibles. Això sí, n'hi ha molts, i com més tard ens hi posem, més complicada és la feina.