Jihad

Des­a­pa­re­gut fa temps el reclu­ta­ment obli­ga­tori i edu­ca­des les noves gene­ra­ci­ons en la tolerància i el paci­fisme a ultrança, hi ha ciu­ta­dans d'estats euro­peus que pel seu compte aga­fen les armes. Mal­grat que la UE ha renun­ciat a tenir una política de defensa pròpia i aposta per la ren­dició pre­ven­tiva davant de qual­se­vol con­flicte que es pre­senti, heus ací que Europa exporta mer­ce­na­ris a zones en con­flicte. I si s'hi que­des­sin, encara podríem estar rela­ti­va­ment tran­quils, però el pro­blema és que tor­nen. Sigui d'Afga­nis­tan, sigui de Síria, tor­nen, amb l'entre­na­ment mili­tar fet, i les ganes de matar inno­cents molt ben posa­des.

A França, a còpia de trets i de morts, estan començant a pren­dre consciència del pro­blema. Es va par­lar molt del cas Moham­med Merah fa dos anys –set morts, tres dels quals infants assas­si­nats a la porta d'una escola jueva–, i ara de Mehdi Nem­mouche –qua­tre morts a la porta del Museu Jueu de Bèlgica, a Brus­sel·les–. Tots dos tenien doble naci­o­na­li­tat, fran­cesa i alge­ri­ana, i un per­fil que coin­ci­deix amb el de tants altres: una joven­tut que com­porta molta feina i des­pe­ses als ser­veis soci­als, una car­rera de delinqüent de poca cate­go­ria, esta­des a la presó que ame­nit­zen amb la radi­ca­lit­zació ideològica i viat­ges a fronts islàmics on obte­nen la pre­pa­ració necessària per tor­nar als llocs d'ori­gen a liqui­dar objec­tius, pre­fe­ri­ble­ment civils, pre­fe­ri­ble­ment jueus.

Dijous pas­sat el pri­mer minis­tre francès, Manuel Valls, va anun­ciar un pro­jecte de llei a fi i efecte de detec­tar i des­ar­ti­cu­lar les xar­xes ter­ro­ris­tes que tan còmoda­ment tre­ba­llen entre nosal­tres. Diu­menge, un jutge anti­ter­ro­rista expli­cava en el Figaro que “amb el con­flicte sirià hi ha cen­te­nars de joves que inten­ten arri­bar a les zones de com­bat, i es fa impos­si­ble con­tro­lar la massa dels qui retor­nen”. El con­cepte de llop soli­tari és tan pla­ent als peri­o­dis­tes com el de fet aïllat als polítics; però no hi ha res d'això: hi ha orga­nit­zació i logística. Aquesta púrria són detec­ta­bles i pre­vi­si­bles. Això sí, n'hi ha molts, i com més tard ens hi posem, més com­pli­cada és la feina.