Lectures per a cecs

Tinc una amiga que escriu les seves inqui­e­tuds i les seves coses en un bloc, com fa molta altra gent. Fa uns dies va rebre el comen­tari d'un lec­tor que li mani­fes­tava el plaer que li causa lle­gir els seus escrits. En l'inter­canvi de cor­reus que va tenir lloc, el lec­tor li va expli­car que era cec. Assa­ben­tat del cas, i interes­sat en saber-ne més, he arri­bat a saber de la tiflo­tec­no­lo­gia, que segons l'ONCE és «l'adap­tació i acces­si­bi­li­tat de les tec­no­lo­gies de la infor­mació i comu­ni­cació per a la seva uti­lit­zació i apro­fi­ta­ment per part de per­so­nes amb ceguesa i deficiència visual». Fins no fa gaire impli­cava la ins­tal·lació en els ordi­na­dors de pro­gra­mes i perifèrics que tra­du­ei­xen els tex­tos a Brai­lle, o que els lle­gei­xen mit­jançant un sin­te­tit­za­dor de veu. El pro­blema prin­ci­pal d'aquesta tec­no­lo­gia és que els invi­dents només poden usar els ordi­na­dors que la tenen ins­tal·lada. Des de fa poc, però, s'està desen­vo­lu­pant tec­no­lo­gia que resi­deix a la xarxa. D'aquesta manera tin­dran l'opció de con­nec­tar-se des de qual­se­vol ordi­na­dor. La informàtica ben adap­tada dóna ocasió als invi­dents de for­mar una bona i àmplia bibli­o­teca, per exem­ple, i evi­tar el pro­blema d'espai que suposa emma­gat­ze­mar lli­bres físics en Brai­lle, que són molt grans; o per­me­tre'ls acti­vi­tats tan bàsiques com lle­gir el diari. Inter­net és cada cop més neces­sari, i les per­so­nes amb dis­mi­nu­ci­ons han de poder-hi acce­dir amb total i lite­ral nor­ma­li­tat. D'aquesta manera no per­dran com­pe­ti­ti­vi­tat res­pecte a la resta, ni a nivell pro­fes­si­o­nal ni, sobre­tot, social. Aju­dar a la inves­ti­gació i desen­vo­lu­pa­ment d'aquests mètodes, faci­li­tar l'adqui­sició d'equips i la for­mació en l'ús i gestió de la tec­no­lo­gia, és una bona manera d'inte­grar-los en aquest món pen­sat, sobre­tot, per als que gau­dim del sen­tit de la vista.