Caixes buides

Es veia venir. Massa temps espe­rant una ade­quada reforma del finançament dels ajun­ta­ments, aban­do­nats a la bonança de les plusvàlues immo­biliàries, i ara resulta que les cai­xes estan bui­des. Els ajun­ta­ments no tenen diners i tam­poc no dis­po­sen de mit­jans per recap­tar-los. A mol­tes cases con­sis­to­ri­als, a les cai­xes de cabals només s'hi amun­te­guen fac­tu­res impa­ga­des, i l'equip de govern de Roda de Berà ha entrat en la dinàmica de l'ERO, cre­ant un pre­ce­dent a tenir en compte.

Els ajun­ta­ments han aler­tat que hau­ran de reta­llar ser­veis davant la impos­si­bi­li­tat de pagar-los. A les fes­tes majors es tiren menys coets i els ape­ri­tius popu­lars des­a­pa­rei­xen de les inau­gu­ra­ci­ons, men­tre es reta­llen sub­ven­ci­ons i es renun­cia a mol­tes ale­gries. Durant temps, molts con­sis­to­ris han estat can sei­xanta i els diners han cor­re­gut flui­da­ment per tapar forats i com­prar volun­tats, men­tre qual­se­vol tècnic podia aspi­rar a viat­jar per mig món, a compte de l'empresa muni­ci­pal, per veure experiències ali­e­nes o reco­llir infor­ma­ci­ons amb vista a una futura bona gestió. Tot estava jus­ti­fi­cat i conec regi­dors i càrrecs de con­fiança que han vis­cut amb el pas­sa­port a la boca. Eren temps de vaques gras­ses.

Però s'ha de reconèixer que són els ajun­ta­ments l'admi­nis­tració més pro­pera a la ciu­ta­da­nia i que han hagut d'assu­mir ser­veis neces­sa­ris sense tenir diners per cobrir-los. Ara, caldrà reta­llar algu­nes pres­ta­ci­ons i això pot ser con­flic­tiu, quan molts ciu­ta­dans han con­ver­tit aquests ser­veis en temes d'uti­li­tat impres­cin­di­ble. Serà difícil evi­tar el con­flicte entre admi­nis­tració i admi­nis­trat, quan comenci l'hora de les renúncies.

Amb tot, els governs muni­ci­pals hau­rien de ser curo­sos en valo­rar per on cal reta­llar. A vega­des s'han creat ser­veis inne­ces­sa­ris, llocs de tre­ball sense con­tin­gut i des­pe­ses gratuïtes. S'haurà de ser intel·ligent i fer una pla­ni­fi­cació d'estalvi prou cor­recta i, també, con­si­de­rar la neces­si­tat de molts càrrecs de con­fiança i con­trac­tes de per­so­nal poc jus­ti­fi­cats. Quan es diu que s'haurà de reduir ser­veis per poder con­ti­nuar pagar la nòmina, també s'hau­ria de dir que caldrà valo­rar el gruix injus­ti­fi­cat de la nòmina per no haver de renun­ciar a alguns ser­veis.

Ah! I des dels con­sis­to­ris no es pot renun­ciar a exi­gir, al nivell que cor­res­pon­gui, una millor nor­ma­tiva de finançament dels ajun­ta­ments, amb millor apor­tació econòmica i amb bona deli­mi­tació del que és com­petència muni­ci­pal i del que cor­res­pon a altres admi­nis­tra­ci­ons. Men­tre, no queda més remei que con­tem­plar les ara­nyes que es mul­ti­pli­quen dins les cai­xes de cabals dels con­sis­to­ris.