Parlon

Núria Par­lon ha esde­vin­gut la pro­ta­go­nista d'aquest cap de set­mana, quan un estrany fat la con­ver­teix, per segona vegada, en deessa des­ti­nada a sal­var els mobles d'un olimp en des­feta. Quasi nou­vin­guda a la política ins­ti­tu­ci­o­nal, el desem­bre del 2009 es veié obli­gada a assu­mir l'alcal­dia de Santa Coloma de Gra­me­net, quan l'ope­ració Pretòria acusà de cor­rupte Bar­to­meu Muñoz, fins ales­ho­res alcalde. En una ciu­tat des­con­cer­tada, fou una pro­posta arris­cada, que poc temps després es demos­trava un extra­or­di­nari encert.

Ara, en una set­mana força deci­siva per al soci­a­lisme català, nova­ment el nom de Par­lon s'invoca com a pos­si­ble hereva de les des­pu­lles d'un par­tit que, entre uns i altres, han por­tat a una gran inde­fi­nició. Les seves cre­den­ci­als són bones, quan demos­tra pos­seir una fràgil fèrria auto­ri­tat i una con­tras­tada capa­ci­tat de diàleg, fins en la tria del seu refe­rent ideològic, el filòsof nord-ame­ricà John Rawis, del qual adoptà una asse­ve­ració com a lema: “Per tirar enda­vant és neces­sari con­ci­liar la lli­ber­tat indi­vi­dual amb la justícia social.”

No em con­si­dero cone­gut de Núria Par­lon, tan sols un salu­dat que tingué la sort de com­par­tir un llarg sopar asse­gut al seu cos­tat, el gener del 2011, una ocasió que em per­meté escol­tar-li una con­fidència: “Només espero que quan d'aquí a un temps, a l'escola, pre­gun­tin a la meva filla Dóttir en què tre­ba­lla la seva mare, no s'hagi d'aver­go­nyir quan digui que és política.” Una decla­ració d'inten­ci­ons prou explícita que indi­cava la volun­tat de rege­ne­rar aquesta pro­fessió tan deva­lu­ada però tan necessària.

En la reunió d'avui del con­sell naci­o­nal soci­a­lista vés a saber què deci­di­ran, però seria un error si pen­ses­sin que només han de triar una per­sona per cre­mar-la a l'ara dels irres­pon­sa­bles sacri­fi­cis. Els soci­a­lis­tes, tots, han d'afron­tar una necessària refun­dació, pot­ser des de l'encara exis­tent poder muni­ci­pa­lista, una empresa difícil però no impos­si­ble. Refun­dar, reno­var, recons­truir, parau­les de les quals Núria Par­lon segur que coneix el sig­ni­fi­cat.