L'anguila i l'àliga

Una barbaritat de catalans van aplegar-se ahir a Barcelona per desafiar el deure d'obeir. Hi ha un model d'escola catalana i hi ha un model d'intromissió espanyola. Hi ha la voluntat de la comunitat educativa catalana i hi ha la impertinència dels tribunals espanyols. Hi ha la majoria de la societat catalana, expressada a través dels seus representants al Parlament, i hi ha la voluntat de la majoria de la societat espanyola, que se sent i es proclama superior. Hi ha la immersió lingüística i hi ha l'ofec que el castellà pretén exercir sobre el català. És una qüestió d'espai compartit i d'hegemonia de mascle dominant. Hi ha la llei d'educació catalana i hi ha les mil i una reformes de les lleis educatives espanyoles. Hi ha la dolguda consellera Rigau, que fa d'anguila, i l'arrogant ministre Wert, que vol fer d'àliga. Hi ha dues maneres de pensar i de fer que són del tot incompatibles. I que no es poden ajustar, es miri com es miri i es vengui com es vengui. Això és el que fa temps van entendre la majoria dels catalans i això és el que ara comencen a entendre la majoria dels espanyols. L'única qüestió que cal aclarir el curs que ve és com la majoria dels catalans, per salvar el seu model educatiu, han d'esquivar la majoria dels espanyols. Si ho han de fer continuant fent d'anguila o si hauran d'esmolar urpes per assemblar-se a l'àliga. Nosaltres decidim. En tot cas, no s'ha vist mai una àliga agafant una anguila, però tampoc mai s'ha vist una anguila menjar-se una àliga. Encara.