Ara o mai

Ben mirat, i abs­tra­ient-hi tots els peròs de la impro­ba­bi­li­tat, la crisi de lide­ratge que viu el PSOE és una opor­tu­ni­tat històrica per al PSC. La renúncia que Pere Navarro for­ma­lit­zarà avui davant del con­sell naci­o­nal s'esgla­ona amb el procés con­gres­sual dels soci­a­lis­tes espa­nyols. El par­tit de Núria Par­lon podria apro­fi­tar la con­junció astral de la des­feta de les elec­ci­ons euro­pees per a la catarsi política: esca­par de la foto fixa amb el PP i C's, donar un suport al dret a deci­dir i res­si­tuar-se en la cen­tra­li­tat cata­lana des­vin­cu­lant l'exer­cici democràtic de l'opció inde­pen­den­tista apos­tant (per què no?) per la lli­ber­tat de vot el 9-N. És clar que el PSC pot defi­nir una estratègia pròpia, però cal valen­tia i rapi­desa. Abans que el PSOE par­pe­llegi.