Perfil incomplet

Hi hauria altres motivacions (a part del compromís adquirit amb el diari) per escriure aquesta columna, com ara rumiar sobre per què carai alguns ens vam creure que Alberto Ruiz-Gallardón (el protector de la vida dels concebuts i dels drets de les embarassades, però no de les dones, que potser no creuen que la seva funció primordial sigui tenir fills encara que no puguin, encara que no vulguin) representava la cara més “civilitzada” del PP només pel fet que s'oposava a la còlera Aguirre. El cas és que he obert el Facebook i, entre tantes altres coses, hi he trobat enllaços en relació amb el fet que el Consell de Ministres del govern espanyol va aprovar divendres la reforma de la llei de l'avortament que durà el nom de Gallardón però que, a més, hauria de dur un subtítol: “Com impedir el dret de les dones a avortar”. A més, també he trobat enllaços de la notícia relativa al fet que el fill homònim del ministre de Justícia (?) ha sigut denunciat per haver fugit després de tenir un accident de trànsit a Madrid. Sí, ja he consumit mitja columna parlant d'aquesta família, malgrat que volia dedicar-la al fet que cada cop que obro el Facebook (com fa una estona, en què algunes publicacions m'han fet presents els Gallardón) se'm recorda que tinc pendent de completar el meu perfil. A vegades se'm pregunta (i en aquest món virtual l'inquietant és que no saps qui t'ho pregunta, tot i que sempre sospites que hi deu haver en joc uns interessos comercials) si el meu lloc de treball és tal i d'altres si és qual. El cas és que, i això emprenya, la pregunta no va desencaminada. No contestaré. No penso completar el meu perfil, que estimen que està complet en un 55 per cent. Un 55 per cent? En principi te'n rius: qui (?) es pensa que sap el 55 per cent de mi? Però després t'adones que, evidentment, no els importa qui ets, sinó que només els falta el 45 per cent del perfil que els interessa: per intentar vendre't, que sempre és una manera de controlar-te, alguna cosa.