Desigualtat

Encara molta gent, massa, no veu res d'anor­mal que en una llista de més de 250 per­so­na­li­tats només hi hagi una desena de dones. Aquest és el cas de la relació de fills pre­di­lec­tes i fills adop­tius que tenen nome­nats els ajun­ta­ments giro­nins i que va publi­car fa uns dies aquest diari, i entre els quals les dones es poden comp­tar amb els dits de les dues mans. Sem­bla tan nor­mal que quan es crida l'atenció sobre aquesta gran des­pro­porció més d'un, i també d'una, hi posa cara de pen­sar que quina importància té, que només és una anècdota sense importància i, fins i tot, una baja­nada. Doncs si no té cap importància, per què quan la pro­porció és a la inversa, després sí que sem­bla poc usual i crida l'atenció? Què pas­sa­ria si entre els fills adop­tius dels ajun­ta­ments giro­nins només hi hagués deu homes? O si a la reunió de caps d'Estat i de govern de la UE només hi hagués dos homes? O si entre els líders dels països més rics només hi hagués un home? O si entre els direc­tors de dia­ris no n'hi hagués cap? O si es con­fongués amb la secretària l'única dona direc­tiva en una reunió de direc­tius d'empre­ses? Això passa, però com que és a la inversa, o sigui que la part poc repre­sen­tada és la feme­nina, no se li dóna importància. Per més que ens ho cre­iem i defen­sem, això de la igual­tat entre sexes encara està a anys llum i no ser­veix bus­car excu­ses per jus­ti­fi­car-se. No és veri­tat que no hi hagi dones dig­nes de ser nome­na­des filles adop­ti­ves del seu poble, com tam­poc no és veri­tat que no n'hi hagi amb un currículum prou des­ta­cat per poder donar nom a un car­rer o que puguin ocu­par càrrecs tan bé com qual­se­vol home o millor. Però ens hem acos­tu­mat tant a l'absència de la dona en deter­mi­nats àmbits, que passa total­ment des­a­per­ce­buda. Pot­ser sí que l'única solució és la dis­cri­mi­nació, però la dis­cri­mi­nació posi­tiva.