Un foraster al poble

Ser de poble no és millor ni pitjor que ser de ciutat, o de mar, o de muntanya, o de cinturó industrial o d'urbanització de luxe. Però ser de poble és una manera de ser. Ser de poble marca. Estic convençut que hi ha un fil conductor en la manera de ser de la gent de qualsevol lloc del món que ha nascut en un poble, encara que a una determinada edat se'n marxi, com és el meu cas. Algú que és d'un poble com el meu, per exemple, sempre es meravella quan forma part de grans masses de gent. En aquests casos el poble sempre és una unitat de mesura: si anem al Camp Nou ens admirem que la gent que s'hi reuneix per un partit equival a posar-hi tanta gent com dues-centes vegades el nostre poble; o si veiem un vaixell de creuer turístic en calculem l'enormitat comptant que hi cap quatre, cinc o vuit vegades el nostre poble. Ja us podeu imaginar, doncs, com es veu de gran el món des d'un poble com el meu. I això modula la mirada sobre totes les coses.

El meu poble és Osor i des de diumenge passat som una mica més famosos perquè va ser el protagonista del programa El Foraster de TV3. La visita d'en Quim Masferrer, evidentment, va ser tot un esdeveniment. En un poble ho és qualsevol cosa que surt de la quotidianitat, però que s'hi enregistri un programa de televisió i que els protagonistes siguin els veïns és un esdeveniment de primera magnitud. No s'hi va parlar de res més des que un equip del programa s'hi va desplaçar per analitzar si dedicar-hi un capítol del programa seria profitós (hem de pensar que a Catalunya hi ha més de cinc-cents pobles de menys de mil habitants, que és la mesura que posa el programa) i no es parlarà de res més durant un bon temps ara que el programa ja s'ha emès. Jo m'he mirat amb molta estima tots els programes d'El Foraster. M'agrada molt i em sembla que està fet amb una sensibilitat especial perquè en Quim Masferrer mateix és d'un poble molt semblant al meu i no gaire lluny del meu, Sant Feliu de Buixalleu. Un programa rere l'altre demostra que, més enllà del paisatge geogràfic, el veritable valor dels pobles és el paisatge humà, la seva gent, amb les seves peculiaritats i les seves semblances. Jo, és clar, em sento molt orgullós del meu poble i de la seva gent. I em sembla que expresso el sentiment de tot el poble si des d'aquí dono les gràcies a en Quim i el seu equip i convido tothom a visitar Osor. No som ni millors ni pitjors que cap altre poble de Catalunya, però per als que en som no hi ha cap més lloc en la immensitat del món que ens faci sentir més orgullosos. Ens hi veiem.