Manaires

No sé si ho és o si no. Però he escol­tat molts comen­ta­ris que diuen que sí, que la nova reina espa­nyola és una manaire... i ho diuen en to des­pec­tiu. I aquí rau el pro­blema. Si Letícia és manaire o no, no em pro­voca ni fred ni calor ja que no m'afecta en abso­lut. El que sí em pre­o­cupa és l'habi­tual con­fusió que es pro­du­eix, quan es parla d'una dona, entre manaire i altres qua­li­fi­ca­tius com podrien ser deci­dida, ferma, con­vin­cent... Tot això ho expli­cava fa uns dies en un arti­cle l'experta en comu­ni­cació i catedràtica de la UB Estre­lla Mon­to­lio. Es lamen­tava que massa sovint a una dona se la qua­li­fica de manaire quan sen­zi­lla­ment el que fa és mani­fes­tar una opinió pròpia, en comp­tes de man­te­nir-se en un segon terme. Per con­tra, un home que fa el mateix se'l con­si­dera valent, sol­vent, actiu, efi­ci­ent, deci­dit... Un exem­ple de l'ús erroni del llen­guatge i un exem­ple més que mos­tra que encara queda molt camí per recórrer per a la igual­tat. Perquè no ens equi­vo­quem, en aquest cas el nom no fa la cosa. Una dona amb opi­ni­ons, activa, deci­dida i sol­vent, no és una manaire amb totes les con­no­ta­ci­ons nega­ti­ves que desprèn aquesta paraula. No tinc ni idea de si Letícia reu­neix totes aques­tes con­di­ci­ons, però sí sé que a par­tir d'ara podrà fer com Con­do­lezza Rice o Beyoncé i apun­tar-se a la cam­pa­nya que va llançar fa pocs mesos la número dos de Face­book amb l'eslògan “Jo no sóc una manaire. Sóc la cap.” L'objec­tiu, ense­nyar que l'ambició ni és dolenta ni és cosa d'homes. No ho té fàcil, i encara menys en una soci­e­tat com la nos­tra on de caps feme­ni­nes n'hi ha molt poques. A mul­ti­na­ci­o­nals com Toyota hi ha 82 dones entre 9.400 càrrecs direc­tius; a Sony, 264 dones entre 5.900 direc­tius; Honda va incor­po­rar fa poc la pri­mera dona a la seva junta direc­tiva, i als con­sells d'admi­nis­tració de les empre­ses de l'Íbex 35 hi ha 75 dones con­tra 424 homes. Els números són prou repre­sen­ta­tius per no haver d'afe­gir gaire res més. Només que les dones que fan de cap han de superar mol­tes reticències per part dels homes i, sor­pre­nent­ment, també per part d'altres dones. Sense obli­dar les diferències de sou que són com a mínim d'un 30%. O sigui que elles hau­rien de tre­ba­llar una mit­jana de 85 dies més a l'any per cobrar el mateix que ells. I a més, encara s'han d'escol­tar que són manai­res? Doncs no, anem amb compte amb l'ús de les parau­les!