Desclot
Desestabilització
Una vegada més, Mariano Rajoy ha advertit Artur Mas que no té res a dir-li mentre no retiri la convocatòria de la consulta. Una vegada més, Alícia Sánchez-Camacho s'ha adreçat al president de la Generalitat perquè es penedeixi de tots els pecats i renunciï a Satanàs. Una vegada més, Artur Mas manté l'obstinació democràtica per sobre d'avisos i amenaces. Tot això no és res nou, però alguna cosa ha canviat. El document de Foment del Treball Nacional i de la CEOE, que Joaquim Gay de Montellà va lliurar a Joan Carles I, i la lleugera caiguda de celles de Felip VI, mostren un camí: el de la contraproposta. Tant Foment com la CEOE s'han resignat a acceptar que aquesta oferta inclogui la consulta. Rajoy no cedeix ni un pam. Per tant, com sentenciava el cronista Joan Porcar, és possible que al final la bufa del bou sigui “tot aire”. És a dir, és ben probable que la proposta no arribi mai o sigui més fina que l'orella d'un ratpenat. I Catalunya seguirà el seu camí i que els déus ens acompanyin, perquè els déus ajuden sempre els audaços per pur sentit de l'humor. Però, si no són tan primaris, o si al remat el president espanyol cedeix davant la pressió empresarial, financera i internacional, podria haver-hi consulta a doble urna. Independència o nou estatus a Espanya. Un estatus de sarsuela. I si això passa, convé des d'ara arquejar-se com els gats. Perquè podria ser que, tot i que la llufa del bou només sigui aire, ací alguna gent la celebri com una traca i comencin les divisions.