I dos ous durs!

Es pot alimentar el negoci de la turistada –paraula que sembla que no existeix entre les pàgines dels pulcres diccionaris, però aniria molt bé que algú la beneís per poder fer referència a aquesta massa humana ingent que ara per ara aguanta l'economia del país– de moltes maneres, també a l'estil del cèlebre i delirant menú a base d'ous durs que els germans Marx demanen a bord d'un transatlàntic en Una noche en la ópera. Una cabina massificada o, el que és el mateix, un país ple de turistes (l'última estadística confirma que el globus continua creixent com si aquí hi cabés tothom) pot acabar ben bé com acaba el de la cèlebre escena; rebentant pels quatre costats. Aleshores, què; a qui vendran ous els criadors de gallines?