Pagar-los el beure

Una de les serps de tot l'any que més remenen el cap i la cua és la proposta que el govern de Mariano Rajoy ha de presentar vés a saber a qui a Catalunya –perquè Artur Mas els esmussa– per oferir una alternativa atractiva a la independència. Els apòstates nacionals més escaldats adverteixen que “de ponent, ni vent ni gent”. I és veritat que hi ha un fort moviment empresarial i financer que es mou en sentit aparentment conciliador a la llotja del Bernabéu i al pont aeri, però Rajoy continua “la mirada, clara, lejos, y la frente levantada”. El cas és que en la llarga pausa d'espera el president espanyol aprofita totes les oportunitats perquè les ganes d'anar-se'n augmentin. Afirma Mas que vol “carregar-se de raons”. Si continua augmentant el pes, arribarem tots herniats i desvertebrats al 9-N. La darrera agressió ha arribat de l'urpa del ministre d'Educació. José Ignacio Wert acaba de concretar qui i com pagarà el seu intent d'espanyolitzar les heures de les escoles catalanes. Segons Wert, “les comunitats” hauran de “cofinançar” la llei de reforma educativa. Perquè la dotació pressupostària de què disposa el ministeri només en cobreix la meitat. Repetim la maldat de la llei de dependència. Amb una diferència. Aquella humanitzava, aquesta desnacionalitza. Per arrodonir la jugada, el ministre ha calculat que a Catalunya cada alumne que no rebi satisfacció castellana costarà a la Generalitat 6.000 euros anuals. Són com el cavall d'Àtila. I els hem de pagar l'herba a preu de cànnabis.