Opinió

Un racó per a la història

Sarajevo, el cor d'Europa, voldria ser la ciutat de la pau, i aquest és un repte encara no prou assolit

En una de les seves asse­ve­ra­ci­ons, Wil­son Churc­hill afirmà que “la regió dels Bal­cans té tendència a pro­duir més història de la que podem con­su­mir” i la llarga crònica dels des­propòsits dóna la raó al polític britànic, quan la regió balcànica encapçala el pro­ta­go­nisme dels moments con­vul­sos del Vell Con­ti­nent. Demà, 28 de juny, es com­me­mora el cen­te­nari d'un dels fets excep­ci­o­nals que ha ser­vit per datar l'inici de la Gran Guerra.

Recordo el lloc i el moment. Tal­ment, fou davant d'un dels racons on es generà un gran fet històric. I en un entorn on, per enèsima vegada, a les pri­me­ries del canvi de segle, es tor­nava a escriure la crònica de la Huma­ni­tat. Pas­se­java per la riba del Mil­jacka, el cone­gut com el “riu de Sara­jevo”, aca­bant de sor­tir de la Bibli­o­teca Naci­o­nal –millor dit, del que que­dava de la bibli­o­teca–, un indret que el 22 d'agost del 1992 visqué un dels grans atemp­tats con­tra la cul­tura euro­pea. Pel riu bai­xa­ven aigües fos­ques i a les cruïlles dels ponts els jeeps de les SFOR, for­ces inter­na­ci­o­nals de l'OTAN, volien sig­ni­fi­car una certa segu­re­tat, que en cap cas era nor­ma­li­tat. Arri­bant al pont Llatí, can­to­nada amb l'avin­guda Kulina Bana, una placa de mar­bre recor­dava el lloc exacte des del qual Gav­rilo Prin­cip dis­parà el revòlver con­tra l'arxi­duc Fran­cesc Fer­ran i la seva esposa Sofia, cau­sant la mort dels hereus impe­ri­als.

A Sara­jevo, on tot es viu d'una manera dife­rent, pot­ser aque­lla can­to­nada no és altra cosa que un capítol més d'un llis­tat d'efemèrides de llarg abast, i fins al 28 de juny ser­bis i bos­ni­ans recor­den un altre esde­ve­ni­ment per a ells molt impor­tant quan, al Camp de les Mer­les, en la diada de Sant Vito, l'exèrcit otomà posà fi a la Bata­lla de Kosovo, quan cor­ria l'any 1389, exac­ta­ment cinc-cents vint-i-cinc anys abans de l'assas­si­nat de l'arxi­duc aus­tro-hon­garès. “Maleïts tots els que no pren­guin les armes con­tra els inva­sors, en la bata­lla de Kosovo”, diu una epo­peia naci­o­nal, i el ser­bo­bosnià Gav­rilo Prin­cip inter­pretà, segons el cor­rent ter­ro­rista, “la mà negra”, qui era l'inva­sor dels Bal­cans.

El Pont Llatí sobre el riu Mil­jacka és cone­gut popu­lar­ment com el pont del Príncep, sense que­dar gens clar si és en record del príncep hereu o en honor al cognom del ter­ro­rista. Cent anys després, cal con­tem­plar el que sem­blava un fet sag­nant d'un con­flicte regi­o­nal con­ver­tit en el tret de sor­tida d'un dels con­flic­tes euro­peus més impor­tants de la història, la Gran Guerra, que mobi­litzà 70 mili­ons de sol­dats i en què es des­fe­ren qua­tre dels sis impe­ris que sem­bla­ven indes­truc­ti­bles. En una Europa quasi tota gover­nada per monar­quies –França n'era l'excepció– començà la cai­guda d'aquesta forma de govern obso­leta, a la qual només resistí Gran Bre­ta­nya i algu­nes anti­ga­lles d'ope­reta. D'altra banda, s'enter­ra­ren les for­mes de con­fron­tació bèl·lica i es desen­vo­lu­pa­ren arma­ments i estratègies mai vis­tes, en un procés tan­cat en fals i que conduí al des­as­tre de la Segona Guerra, com un tot indi­vi­si­ble que con­vertí el segle XX en el més mortífer de la història d'Europa.

En la com­me­mo­ració del cen­te­nari, el lema és clar: Sara­jevo, el cor d'Europa. En la tan­tes vega­des màrtir capi­tal balcànica, el cor d'Europa vibra en tots els com­po­nents cul­tu­rals i soci­als que atre­sora. Fins i tot, en la con­fi­gu­ració política de tant difícil encaix. Quan vaig ser-hi, encara avui, es vivien com enti­tats pròpies els bar­ris catòlics, orto­do­xes i musul­mans, i fins els jueus –una gran comu­ni­tat sefar­dita, molt min­vada durant el nazisme– man­te­nen con­tro­lats els seus car­rers; però els cants del muetzí i el repic de les cam­pa­nes se sen­ten arreu. El cor d'Europa vol­dria ser la ciu­tat de la pau, i aquest és un repte encara no prou asso­lit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia