Ramadà de Farners

El minis­tre de l'inte­rior de l'Aràbia Sau­dita ha amenaçat d'expulsió tots els resi­dents no musul­mans que beguin, men­gin o fumin en públic durant el ramadà. “S'ha de res­pec­tar els sen­ti­ments dels cre­ients”, ha decla­rat a The Huf­fing­ton Post (el popu­lar Huff­post), “i si no ho fan, les auto­ri­tats els anul·laran el con­tracte de tre­ball i els faran fora del país”. Nou mili­ons de per­so­nes, doncs, han que­dat avi­sa­des. A Cata­lu­nya no som tants, però el cas és que set mili­ons de ciu­ta­dans no hem lle­git res sem­blant de cap con­se­ller, de cap auto­ri­tat edu­ca­tiva, de cap polític muni­ci­pal. I el cas és que ja toca­ria. A Santa Coloma de Far­ners, per exem­ple, unes nenes no han pogut par­ti­ci­par de les acti­vi­tats lúdiques amb aigua que havia orga­nit­zat el claus­tre per culpa del fana­tisme dels seus pares. Uns pares que tor­cen i retor­cen la lec­tura de l'Alcorà fins a fer-li dir el que no diu. Uns pares que s'esti­men més mal­trac­tar les seves filles que no pas fer un exer­cici de mínima adap­tació a la soci­e­tat que els ha aco­llit i accep­tar que no es pot anar con­tra els drets de la infància. Uns pares que no dub­ten a des­car­re­gar un gec de bufes sobre éssers inde­fen­sos de set o vuit anys si es des­ta­pen inno­cent­ment, ni que sigui el cap, per no pas­sar tanta calor. I així anem, tan multi-cul­tis, cedint i cedint ter­reny, per­dent segles de valors gua­nyats a una into­lerància que també vam tenir a Occi­dent. Però si ho denun­cies, ui, quina por, eh, ins­pec­tors? Val més que callem, eh, con­se­llera? No ens digués algú que som racis­tes! I el cas és que algun dia hau­rem d'acla­rir les coses. Perquè llui­tar con­tra el sala­fisme no és anar con­tra la immi­gració. Exi­gir que els idi­o­tes fanàtics com­plei­xin la llei com tot­hom no és, ni molt menys, ser sim­pa­tit­zant de Pla­ta­forma per Cata­lu­nya. Obli­gar uns pares a per­me­tre que la seva nena es posi un banya­dor i vagi a cap­bus­sar-se a l'aigua, com els seus com­panys de classe, no és ser xenòfob, sinó tot el con­trari. Algú ha de dir a aquests pares sec­ta­ris que la seva filla és ciu­ta­dana de ple dret a Cata­lu­nya i que no per­me­trem que es quedi dis­cri­mi­nada en un racó men­tre la seva gene­ració gau­deix d'uns ins­tants de feli­ci­tat. Tant cos­ten d'enten­dre, aques­tes raons? Doncs per què els par­tits demòcra­tes les han lliu­ra­des amb safata de plata als polítics d'extrema dreta?