La dèria de Santa Quitèria

Una sel­fie amb Santa Quitèria, expa­trona de Lleida, amb capa­ci­tat docu­men­tada per gua­rir la ràbia, els mals de cap i les migra­nyes, i màrtir deca­pi­tada per un pre­ten­dent poc com­pren­siu amb la seva aposta per la cas­te­dat. És l'última moda a Lleida. Les sel­fies, no la cas­te­dat. Fins i tot la vice­pre­si­denta, Joana Ortega, ha publi­cat la seva pròpia sel­fie amb Santa Quitèria. La idea va començar com una petita broma rei­vin­di­ca­tiva a favor del Museu de Lleida, en situ­ació econòmica deli­cada pel deute que acu­mu­len les admi­nis­tra­ci­ons amb la ins­ti­tució i la falta d'acord entre aques­tes per solu­ci­o­nar-ho. La idea la va pro­pa­gar la peri­o­dista Anna Sàez en un arti­cle des del por­tal web Lleida.com, i durant la set­mana han anat apa­rei­xent a les xar­xes soci­als les fotos de llei­da­tans postu­re­jant, amb som­riu­res radi­ants o bé amb expres­si­ons de moderna suficiència cul­tu­reta, això va a l'estil de cadascú, però sem­pre al cos­tat de la tela que repre­senta la santa en l'expo­sició tem­po­ral del pin­tor Antoni Vila­do­mat (1678-1755).

La dèria ja s'ha con­ver­tit en un con­curs for­mal d'auto­re­trats. L'han con­vo­cat el Museu de Lleida i el por­tal Lleida.com, i la idea és ben sim­ple: cal anar al museu, bus­car l'obra, que és la peça estel·lar de l'expo­sició de Vila­do­mat, retra­tar-se sol o en grup al cos­tat de l'expressió de pie­tosa i soferta sere­nor con­tem­pla­tiva que Santa Quitèria dedica al cel, i publi­car-la al Face­book, Twit­ter o Ins­ta­gram del por­tal Lleida.com. Hi ha premi segur: una entrada 2x1 per visi­tar el museu i una lli­breta amb bolígraf. I un sor­teig de tres lots de pro­duc­tes de mar­xan­datge del museu.

La Santa Quitèria llei­da­tana de Vila­do­mat apa­reix amb la ciu­tat al fons, una ciu­tat que feia poc havia estat par­ci­al­ment des­truïda durant el setge i la invasió borbònica, el 1707. Vila­do­mat la va pin­tar per encàrrec d'una ciu­tat que la vene­rava. Al mones­tir de Sant Hilari tenien la relíquia d'un cap supo­sa­da­ment de la santa i que havia obrat mira­cles innom­bra­bles. Ara
la ciu­tat hi torna, a Santa Quitèria, en versió sel­fie i per xar­xes soci­als, perquè inter­ce­deixi i obri el mira­cle de gua­rir els mals de cap pres­su­pos­ta­ris i la migra­nya de les peti­tes dis­pu­tes poli­ti­co­ad­mi­nis­tra­ti­ves. Un mira­cle que, no cal dir-ho, tanta falta fa al museu llei­datà com, en gene­ral, a la cul­tura en temps de crisi.