‘Xupa-xups' o piruletes?

Sense competència ni perdó, Miquel Iceta es convertirà aviat en el primer secretari del PSC. Una part de les veus internes més discrepants han saludat la notícia. Potser amb resignació. Iceta ha estat durant dues dècades en la sala de màquines del seu partit. Juntament amb José Zaragoza i José Montilla va integrar durant anys la santíssima trinitat laica socialista. Res no es movia sense el seu permís. Amb la caiguda i l'elevació senatorial de Montilla, va fer un intent de competir per la primera secretaria i ho va haver de deixar córrer perquè els capitans metropolitans van decantar-se per Pere Navarro. Què pot oferir ara Iceta que no hagi ofert Navarro? Potser més habilitat, més intel·ligència i més malícia. No debades l'exprimer secretari el va contractar com a assessor quan va constatar que l'oferta alternativa era ben magra. Res més? Potser sí. Potser Miquel Iceta ara compta amb el benefici de la necessitat. El necessiten perquè ningú com ell ha volgut fer el pas endavant. Dit tot això, una cosa és que alguns l'acceptin de grat o per força i una altra de ben diferent és que tothom li compri sopes de duro. Miquel Iceta acaba de rebutjar la pregunta de la consulta que ha proposat el president Mas “perquè és un nyap” i n'ha ofert una altra de collita pròpia. Que poden subscriure el PP i la CEOE. Els catalans haurien de votar si envien el seu govern a Madrid a fer el paperina o si més val que es quedi a casa. Si volen xupa-xups o piruletes. Macarrons, Iceta, volen macarrons.