2010-2014

“Som una nació. Nosaltres decidim”, era el crit que va acompanyar la manifestació del 10 de juliol d'ara fa quatre anys. Aquella jornada va marcar l'inici d'un procés de reafirmació nacional, que finirà el proper 9 de novembre. Talment, des d'aleshores res no ha estat igual i el camí cap al futur és constant i serè, sobretot sense retorn. Segur, amb alts i baixos, però constant i amb fe de victòria.

El temps no ens ha de fer oblidar el perquè de tot plegat, des de la infidelitat del PSOE –de l'“aprovaré” de Zapatero al ribot dels diputats– a la bel·ligerància del PP –recollida de signatures contra l'Estatut–, un conjunt d'actuacions que van trencar el pacte constitucional i van obrir un gran esvoranc entre Catalunya i l'Espanya profunda. La irresponsabilitat dels dos partits estatals majoritaris va conduir a aquella manifestació del 10-J, en què el PSC va entrar en la incomoditat del terreny de ningú i els populars van renunciar definitivament a qualsevol voluntat de consens nacional.

Hem fet molt camí i encara en falta molt, precisament el tram més costerut, tot i que abans de quatre mesos tancarem l'actual etapa. Temps d'incerteses, però també temps d'esperances. Quan, al juliol del 2010, enarboràvem les estelades pels carrers de Barcelona érem lluny de pensar que avui seríem on som, després d'ocupar la capital catalana (2012: Catalunya, nou estat d'Europa) i unir el territori de cap a cap (2013: independència). Al davant, una propera diada de mobilització esclatant i un 9-N de reafirmació nacional. Dies intensos per viure el dret a decidir.

No hem de pensar que tot acabarà el 9-N, quan el 10-N començarem una nova etapa, temps que no seran gens fàcils, quan l'immobilisme de la crosta espanyolista predica una involució evident. Mentre Catalunya mira el futur, l'històric alt funcionariat castellà s'entesta a retallar llibertats. No podem defallir; també a Espanya les coses es mouen i l'etapa que iniciarem l'endemà del 9-N ha de teixir sinergies que permetin avançar cap al futur. Ara, no tot està per fer; i tot és possible.