Esprémer el turisme

El lide­ratge turístic català i de Bar­ce­lona implica haver de con­viure amb fenòmens com el con­sum col·labo­ra­tiu adap­tat al turisme. Una de les gràcies de fer el turista és sub­mer­gir-se en la rea­li­tat d'una soci­e­tat. Con­vo­car turis­tes a fer una pae­lla a la ter­rassa de casa teva és, evi­dent­ment, com­petència des­lle­ial als res­tau­rants. En temps de crisi, tot­hom intenta treure el màxim pro­fit de la gallina dels ous d'or que és el turisme. Que no ho fan els bars de les Ram­bles cobrant per un cafè cinc vega­des més del que costa? És el preu del cos­mo­po­li­tisme i mirar de posar tan­ques a la xarxa pot resul­tar inútil. Una altra cosa és mirar d'orde­nar un sec­tor per evi­tar que la com­petència sigui massa des­lle­ial o que mal­meti la imatge turística en excés.