Valor dels llibres

Moltes associacions de pares han avançat la venda de llibres per al pròxim curs escolar. Per això a finals de juny hem pogut constatar com reapareixia aquesta temible i creixent figura plana que és el llibròfeg: la persona que té fòbia als llibres. Els llibròfegs són aquests pares que mentre donen la mà als seus fills tot fent cua per adquirir els llibres per al proper curs, no paren de queixar-se, a ple pulmó, de la “pèrdua de diners” que suposa “haver de comprar els llibres escolars”. La vinyeta resulta esperpèntica. ¿Quina taula de valors estan transferint aquests pares als seus tendres plançons quan deixen per terra l'instrument que hauria de ser un dels principals aliats de l'estudiant durant el curs? ¿Quina jerarquia de prioritats estan marcant aquests pares que troben que el preu dels llibres de text és una despesa supèrflua al costat de, posem per cas, l'entrada de Port Aventura o la compra del telèfon mòbil de quarta generació?

Però aquesta barbàrie penetrada d'inconsciència no és exclusiva dels llibròfegs. Com que l'infern també està empedrat de bones intencions, fins i tot els amants dels llibres i la cultura seran letals per als llibres i la cultura. El cas és que moltes persones conscients del valor de la cultura reivindiquen que els llibres de text es “reciclin” i que, curs rere curs, passin d'un alumne a un altre. ¿Ens hem adonat que gràcies a aquest “reciclatge” devastador s'estan avortant inversions imprescindibles en matèria d'investigació i renovació pedagògica? ¿No és malsà que una societat interpreti que el llibre ha de ser sinònim de gratuïtat? És la mateixa pregunta que ens podem fer quan comprovem que la majoria de clubs de lectura només llegeixen llibres que puguin ser subministrats (gratuïtament) per la xarxa de biblioteques. A aquest pas el lema de molts clubs de lectura podrà ser el cèlebre fragment del tango que diu: “La maté porqué era mía.”