Els camins de la Fed i el BCE
En un moment en què el BCE està començant a utilitzar polítiques monetàries de les anomenades no convencionals, als Estats Units, la Reserva Federal està fent ja els primers passos per a normalitzar la seva política monetària. Mentre el BCE va anunciar a principi del mes de juny passat la injecció de liquiditat als bancs de la zona, condicionada al fet que aquests donin crèdit al sector privat, la Reserva Federal ha reduït el ritme al qual s'injecta liquiditat a l'economia, el famós Quantitative Esasing, la compra per part de la Fed de grans quantitats de deute públic als bancs. A més, la seva presidenta, Janet Yellen, ha suggerit que pot iniciar un augment dels tipus d'interès oficials, que estan ara pràcticament al 0%, malgrat que es mantinguin encara les injeccions.
És important no mantenir les mesures de política monetària no convencionals durant més temps del necessari. El primer perill d'aquestes és que poden causar inflació. Les grans inflacions del segle XX van ser degudes a aquest tipus de mesures. A tall
d'exemple: Alemanya i Llatinoamèrica. La hiperinflació alemanya en el període d'entreguerres va ser deguda al fet que es va posar en funcionament la màquina d'imprimir marcs per fer front als pagaments de compensació imposats en el Tractat de Versalles per francesos i britànics en acabar la Primera Guerra Mundial. A Llatinoamèrica, als anys vuitanta, alguns règims de caire populista o algunes dictadures necessitades de suport popular van voler solucionar els problemes socials i de desigualtat per la via ràpida i equivocada, fent servir la maquina d'imprimir bitllets per finançar un dèficit públic elevat, causat per unes subvencions i unes despeses públiques que no estaven a l'abast de les seves economies.
Però el perill de la inflació no és ara elevat. Després de la deflació del 2009, la majoria d'economies desenvolupades han vist com la seva taxa d'inflació es mantenia per sota de l'objectiu del 2%, més a prop de la deflació que d'un augment problemàtic dels preus. El que preocupa més els responsables dels bancs centrals no és que aquesta abundant liquiditat pugui descontrolar la inflació, que no ho està fent, sinó la possibilitat que estigui provocant bombolles en alguns mercats. Els bancs, o les empreses i famílies que reben crèdits d'aquests, podrien estar utilitzant la liquiditat procedent del banc central per a especular en la borsa o en el mercat immobiliari. Hi ha preocupació per l'evolució d'alguns índexs de borsa, com ara el dels Estats Units, o per la de mercats immobiliaris tan allunyats entre si com són els de Noruega, Holanda o la Xina.
A més, els indicadors macroeconòmics indiquen que l'economia nord-americana està consolidant la seva recuperació. Malgrat que, en termes de creixement, la primera meitat d'aquest 2014 no ha estat gaire bona, les coses semblen millorar en la segona meitat i portaran el creixement del PIB a final d'any per sobre de l'1,5%. Aquest creixement és degut, en part, a la bona evolució del consum de les famílies una vegada aquestes han portat a terme una bona part de la reducció del seu deute, que suposava un 105% dels ingressos anuals per una família mitjana a finals del 2009, i que s'ha reduït fins al 80% en l'actualitat. Per a l'any 2015 les previsions assenyalen ja un creixement del 3%. D'altra banda, la inflació, pressionada a l'alça per l'evolució dels salaris, està ja en aquests moments en el 2% anual i sembla que s'ha de mantenir en aquest nivell, allunyada de la deflació, per força temps.
És possible que la Reserva federAL rebi pressions per començar a augmentar els tipus d'interès des del nivell actual del 0%, però no és probable que ho faci fins ben entrat l'any 2015, ja que fer-ho abans podria posar en perill l'evolució del consum de les famílies a causa de l'encariment del pagament de les hipoteques. Tampoc li han de preocupar repunts de la inflació després d'un període llarg en què la inflació s'ha mantingut obstinadament per sota de l'1,5%, apropant-se a la deflació i posant en perill el creixement. La presidenta Yellen també insisteix que vol veure l'economia nord-americana apropar-se a la plena ocupació, i per aconseguir-ho haurà d'apujar els tipus amb molta prudència, reduint simultàniament amb molta lentitud el volum de les injeccions de liquiditat.
EN canvi a La Zona Euro el creixement és baix, no supera l'1%, i la inflació s'apropa perillosament al 0%, està al 0,8% en termes anuals. A més, a les economies del sud de la zona euro el procés de reducció del deute de les famílies, i també de les empreses, tot just ha començat, i per tant seguirà frenant el consum i la inversió durant els propers anys. Les perspectives de creixement són pitjors. És per això que el BCE i la Fed es mouen en direccions diferents. Tot i que, en realitat, estan en diferents punts d'un mateix camí.
