Opinió

Els camins de la Fed i el BCE

El BCE i la Fed es mouen en direccions diferents. Tot i que, en realitat, estan en diferents punts d'un mateix camí

En un moment en què el BCE està començant a uti­lit­zar polítiques monetàries de les ano­me­na­des no con­ven­ci­o­nals, als Estats Units, la Reserva Fede­ral està fent ja els pri­mers pas­sos per a nor­ma­lit­zar la seva política monetària. Men­tre el BCE va anun­ciar a prin­cipi del mes de juny pas­sat la injecció de liqui­di­tat als bancs de la zona, con­di­ci­o­nada al fet que aquests donin crèdit al sec­tor pri­vat, la Reserva Fede­ral ha reduït el ritme al qual s'injecta liqui­di­tat a l'eco­no­mia, el famós Quan­ti­ta­tive Esa­sing, la com­pra per part de la Fed de grans quan­ti­tats de deute públic als bancs. A més, la seva pre­si­denta, Janet Yellen, ha sug­ge­rit que pot ini­ciar un aug­ment dels tipus d'interès ofi­ci­als, que estan ara pràcti­ca­ment al 0%, mal­grat que es man­tin­guin encara les injec­ci­ons.

És impor­tant no man­te­nir les mesu­res de política monetària no con­ven­ci­o­nals durant més temps del neces­sari. El pri­mer perill d'aques­tes és que poden cau­sar inflació. Les grans infla­ci­ons del segle XX van ser degu­des a aquest tipus de mesu­res. A tall
d'exem­ple: Ale­ma­nya i Lla­ti­noamèrica. La hiperin­flació ale­ma­nya en el període d'entre­guer­res va ser deguda al fet que es va posar en fun­ci­o­na­ment la màquina d'impri­mir marcs per fer front als paga­ments de com­pen­sació impo­sats en el Trac­tat de Ver­sa­lles per fran­ce­sos i britànics en aca­bar la Pri­mera Guerra Mun­dial. A Lla­ti­noamèrica, als anys vui­tanta, alguns règims de caire popu­lista o algu­nes dic­ta­du­res neces­si­ta­des de suport popu­lar van voler solu­ci­o­nar els pro­ble­mes soci­als i de desi­gual­tat per la via ràpida i equi­vo­cada, fent ser­vir la maquina d'impri­mir bit­llets per finançar un dèficit públic ele­vat, cau­sat per unes sub­ven­ci­ons i unes des­pe­ses públi­ques que no esta­ven a l'abast de les seves eco­no­mies.

Però el perill de la inflació no és ara ele­vat. Després de la deflació del 2009, la majo­ria d'eco­no­mies desen­vo­lu­pa­des han vist com la seva taxa d'inflació es man­te­nia per sota de l'objec­tiu del 2%, més a prop de la deflació que d'un aug­ment pro­blemàtic dels preus. El que pre­o­cupa més els res­pon­sa­bles dels bancs cen­trals no és que aquesta abun­dant liqui­di­tat pugui des­con­tro­lar la inflació, que no ho està fent, sinó la pos­si­bi­li­tat que esti­gui pro­vo­cant bom­bo­lles en alguns mer­cats. Els bancs, o les empre­ses i famílies que reben crèdits d'aquests, podrien estar uti­lit­zant la liqui­di­tat pro­ce­dent del banc cen­tral per a espe­cu­lar en la borsa o en el mer­cat immo­bi­li­ari. Hi ha pre­o­cu­pació per l'evo­lució d'alguns índexs de borsa, com ara el dels Estats Units, o per la de mer­cats immo­bi­li­a­ris tan allu­nyats entre si com són els de Noru­ega, Holanda o la Xina.

A més, els indi­ca­dors macro­e­conòmics indi­quen que l'eco­no­mia nord-ame­ri­cana està con­so­li­dant la seva recu­pe­ració. Mal­grat que, en ter­mes de crei­xe­ment, la pri­mera mei­tat d'aquest 2014 no ha estat gaire bona, les coses sem­blen millo­rar en la segona mei­tat i por­ta­ran el crei­xe­ment del PIB a final d'any per sobre de l'1,5%. Aquest crei­xe­ment és degut, en part, a la bona evo­lució del con­sum de les famílies una vegada aques­tes han por­tat a terme una bona part de la reducció del seu deute, que supo­sava un 105% dels ingres­sos anu­als per una família mit­jana a finals del 2009, i que s'ha reduït fins al 80% en l'actu­a­li­tat. Per a l'any 2015 les pre­vi­si­ons asse­nya­len ja un crei­xe­ment del 3%. D'altra banda, la inflació, pres­si­o­nada a l'alça per l'evo­lució dels sala­ris, està ja en aquests moments en el 2% anual i sem­bla que s'ha de man­te­nir en aquest nivell, allu­nyada de la deflació, per força temps.

És pos­si­ble que la Reserva fede­rAL rebi pres­si­ons per començar a aug­men­tar els tipus d'interès des del nivell actual del 0%, però no és pro­ba­ble que ho faci fins ben entrat l'any 2015, ja que fer-ho abans podria posar en perill l'evo­lució del con­sum de les famílies a causa de l'enca­ri­ment del paga­ment de les hipo­te­ques. Tam­poc li han de pre­o­cu­par repunts de la inflació després d'un període llarg en què la inflació s'ha man­tin­gut obs­ti­na­da­ment per sota de l'1,5%, apro­pant-se a la deflació i posant en perill el crei­xe­ment. La pre­si­denta Yellen també insis­teix que vol veure l'eco­no­mia nord-ame­ri­cana apro­par-se a la plena ocu­pació, i per acon­se­guir-ho haurà d'apu­jar els tipus amb molta prudència, reduint simultània­ment amb molta len­ti­tud el volum de les injec­ci­ons de liqui­di­tat.

EN canvi a La Zona Euro el crei­xe­ment és baix, no supera l'1%, i la inflació s'apropa peri­llo­sa­ment al 0%, està al 0,8% en ter­mes anu­als. A més, a les eco­no­mies del sud de la zona euro el procés de reducció del deute de les famílies, i també de les empre­ses, tot just ha començat, i per tant seguirà fre­nant el con­sum i la inversió durant els pro­pers anys. Les pers­pec­ti­ves de crei­xe­ment són pit­jors. És per això que el BCE i la Fed es mouen en direc­ci­ons dife­rents. Tot i que, en rea­li­tat, estan en dife­rents punts d'un mateix camí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia