Abecedari

El diari Abc ha pre­sen­tat un argu­men­tari de cent punts per demos­trar que el que uneix els cata­lans a la resta d'espa­nyols és més impor­tant que el que els separa. Són d'agrair l'esforç i, sobre­tot, la no invo­cació d'una des­fi­lada mili­tar per fer entrar en raó el sec­tor anti­es­pa­nyol d'aquesta labo­ri­osa i hon­rada terra. D'argu­ments, n'hi ha de bons, de dolents i de curi­o­sos. Un de bo és que una Cata­lu­nya inde­pen­dent que­da­ria automàtica­ment fora de la UE —fins que no volgués i pogués tor­nar-hi a entrar—, perquè n'hi ha molts que afir­men que que­da­ria automàtica­ment a dins per art de màgia, i la vida real és més com­pli­cada.

El del cost d'unes for­ces arma­des (uns 4.000 mili­ons d'euros l'any), a més de bo, ser­veix per demos­trar que ningú no pot con­ce­bre un país inde­pen­dent sense política de defensa i sense exèrcit —ningú excepte, mis­te­ri­o­sa­ment, molts inde­pen­den­tis­tes.

Igual­ment val el crit d'atenció sobre l'amenaça que exer­ci­rien, en un estat dèbil i en procés de cons­trucció, màfies, xar­xes ter­ro­ris­tes i immi­gració des­con­tro­lada, ja que l'opinió gene­ral cata­lana és que amb gene­ro­ses polítiques soci­als s'aca­ben tots els pro­ble­mes.

Està bé recor­dar que la guerra de 1714 era un con­flicte entre potències euro­pees, però no ser­veix com a argu­ment si es passa per alt que el pro­blema és el decret de nova planta de 1716, que encara informa la legis­lació i les consciències.

També són mals argu­ments dir que ens perdríem els matxs de fut­bol Barça-Madrid, perquè res no impe­di­ria fer-ne un cada set­mana si hi ha negoci; o que Cata­lu­nya seria insig­ni­fi­cant en l'escena inter­na­ci­o­nal, perquè no ho seria pas més que que­dant-se en les qua­tre províncies que ara és; o que Espa­nya pro­mou el català en el món, perquè hi ha acu­dits que els cata­lans no ente­nen.

Un argu­ment curiós, i pot­ser con­tra­pro­du­ent, és que el Qui­jote va pas­sar per Bar­ce­lona, perquè és pre­ci­sa­ment aquí on el per­so­natge surt de les seves fan­ta­sies i redes­co­breix la rea­li­tat, cosa que a tots els mor­tals tard o d'hora arriba, i tant de bo que fos abans de dedi­car-se a la política.