Fòrum esfumat

Vaig anar a fer un cop d'ull al Fòrum de les Cul­tu­res que es va cele­brar a Bar­ce­lona l'any 2004. Tot el que hi vaig veure em va sem­blar ja no només hor­rorós sinó direc­ta­ment infan­til, i això que hi anava amb una certa con­fiança. Hi havia unes estra­nyes repre­sen­ta­ci­ons fes­ti­ves, supo­sa­da­ment pedagògiques, amb uns acròbates i unes músiques infer­nals. Hi havia munts de fems que ens volien cons­ci­en­ciar de la quan­ti­tat de por­que­ria que gene­rem, i d'altres andròmines amb llu­mets i pla­fons il·lus­trats: tot molt vistós i sim­plista. De la cosa n'havíem de sor­tir pot­ser con­ver­tits en millors per­so­nes, vir­tu­o­sos de la tolerància, amics de l'oxi­gen pur. Tan­ma­teix, vostès matei­xos ho deuen haver pogut com­pro­var: ¿hem esde­vin­gut els cata­lans més res­pec­tu­o­sos, més jus­tos i més morals, després d'aque­lla ende­mesa? No ho crec. Fins i tot ara sabem que amb aque­lla excusa molts van ser els que feren el seu agost de cor­rup­te­les vari­a­des. Con­trac­ta­ci­ons arbitràries, diners esfu­mats amb ale­gria, proveïdors fan­tas­mes, tot el catàleg de tri­pi­jocs. No hi ha res més maco que tenir una excusa moral per fer les por­que­ries polítiques de sem­pre. I pel Fòrum s'hi pas­se­ja­ven bons pares de família, encu­ri­o­sits i aca­lo­rats, amb la mateixa cara de fàstic resig­nat que tro­bem que exhi­bei­xen a Port Aven­tura. Un parc d'atrac­ci­ons cul­tu­ral –això va ser–: com aque­lles “fires medi­e­vals” ver­go­nyo­ses, que ara es mun­ten a tan­tes fes­tes muni­ci­pals i en les quals hom pot men­jar-se un tros de pizza i aca­ri­ciar les ore­lles a un falcó dis­se­cat. Eren aquells temps en què tot­hom mirava cap al poder i li exi­gia un poli­es­por­tiu, més dis­pendi a favor de les pròpies dèries i manies. Volíem una sub­venció per ras­pa­llar el gat. Ara ja sabem que tot allò tenia un preu: eren els nos­tres diners, els que la classe política gas­tava amb tanta jovi­a­li­tat. Un museu de la cor­rupció i la manca de crítica.