Opinió

Ombres d'estiu

En una situació d'estranyesa

Pujo al món de “dalt” i, llegint amb voracitat, em trobo amb l'estranyesa física que comença a sentir Hans Castorp a la “muntanya màgica”: la cara li crema com el foc només d'arribar al sanatori i sopar-hi al restaurant, els seus estimats cigars Maria Mancini (el nom de la neboda del cardenal Mazarino que va ser amant de Lluís XIV) tenen gust de cuir, la cervesa negra que, receptada com a teràpia per la seva anèmia endèmica, el mareja quan abans, al món de baix, només li procurava una mica d'alegria. Castorp, que ha estudiat enginyeria naval, té una feina reservada a les drassanes d'Hamburg, però, abans d'incorporar-s'hi, el metge li ha recomanat que, com que està fatigat, passi unes setmanes de repòs al sanatori de Davos, als Grisons suïssos, on hi està internat el seu cosí Joachim, malalt de tuberculosi, un nom fatal que, de moment, no he llegit a la novel·la. El jove, que també sent l'estranyesa de filosofar sobre la subjectivitat del temps, encara creu que només és al món de “dalt” per visitar el seu cosí i, de passada, refer-se una mica. Però aquesta sensació d'estranyesa augura que ha pujat al món de “dalt” per fer-hi una estada més llarga.

Havent deixat instal·lat Hans Castorp a l'habitació núm. 324, el narrador de La muntanya màgica aprofita el capítol segon per fer una excursió temporal al món de baix i explicar els orígens i condicions socials del personatge: la pertinença a una família burgesa d'Hamburg, la condició d'orfe des de molt petit, la figura de l'avi (un vell senador conservador) mort poc després dels pares, l'acolliment d'uns parents, la renda modesta que el du a preparar-se per un ofici rendible. Castorp és de la crosta i a Hamburg intueixen que està destinat a ocupar un càrrec polític amb el dubte de si seguirà la tradició conservadora de l'avi o s'adherirà als radicals. I és així que jo també he baixat al poc escrupolós món de baix, on ara tothom opina sobre un home que, almenys i encara que hi hagi sigut forçat, ha tingut la dignitat, si així pot dir-se, de dimitir dels càrrecs. Tot plegat causa certa estranyesa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.