Records d'una època passada

Repas­sant la docu­men­tació sobre els plans urbanístics sobta recor­dar com era el món fa vuit anys. No ha pas­sat pas tant de temps però, tan­ma­teix, es fa estrany. Com quan pen­sem en l'època en què no exis­tia inter­net o el mòbil. En aquest cas, els records em por­ten a un món domi­nat per la boge­ria de l'espe­cu­lació urbanística, quan els pisos dobla­ven el preu d'any en any, quan els ajun­ta­ments apro­va­ven plans urbanístics mas­todòntics amb milers i milers de pisos, amb l'ale­gria i la con­fiança que mai s'atu­ra­ria la venda d'habi­tat­ges. Quan sem­blava que tot estava jus­ti­fi­cat perquè hi havia un per­cen­tatge més o menys alt de pisos de pro­tecció ofi­cial. Ara el món és més gris. O pot­ser ens hem tor­nat rea­lis­tes a cop de crisi econòmica.