Records d'una època passada

Repassant la documentació sobre els plans urbanístics sobta recordar com era el món fa vuit anys. No ha passat pas tant de temps però, tanmateix, es fa estrany. Com quan pensem en l'època en què no existia internet o el mòbil. En aquest cas, els records em porten a un món dominat per la bogeria de l'especulació urbanística, quan els pisos doblaven el preu d'any en any, quan els ajuntaments aprovaven plans urbanístics mastodòntics amb milers i milers de pisos, amb l'alegria i la confiança que mai s'aturaria la venda d'habitatges. Quan semblava que tot estava justificat perquè hi havia un percentatge més o menys alt de pisos de protecció oficial. Ara el món és més gris. O potser ens hem tornat realistes a cop de crisi econòmica.