Europa és cosa d'homes

La Comissió Euro­pea està en un atzu­cac per falta de dones can­di­da­tes a comissàries. Dels 28 estats mem­bres, per ara només dos han nome­nat ofi­ci­al­ment dones: Suècia i la República Txeca. Des­co­nec fins a quin punt Jean-Claude Juncker, el futur pre­si­dent d'aquest òrgan de mas­cles, pot forçar els estats a reti­rar els can­di­dats homes i a pro­po­sar dones, però encara que ho acabi acon­se­guint el mal ja està fet. Les dones que s'aca­bin pro­po­sant seran posa­des amb calçador, a con­tra­cor i com a segon plat. Seran una quota des del pri­mer dia i, com sem­pre passa, hau­ran de defen­sar cons­tant­ment la seva vàlua i el seu currículum, i tre­ba­llar el doble per demos­trar que poden fer, igual o millor que els com­panys homes, la feina de comissàries. Ens havien venut una idea d'Europa com a con­ti­nent de progrés, de justícia social, de lli­ber­tats i de defensa dels valors democràtics. Però, quan es tracta de tocar poder, Europa segueix dei­xant al marge la mei­tat de la població. Aquesta Europa hipòcrita que s'indigna davant la falta d'igual­tat de gènere a ori­ent, però que demos­tra cada dia que, a occi­dent, la política és cosa d'homes.

Aquest trist epi­sodi demos­tra també que Europa no pot repre­sen­tar les dones perquè Europa no exis­teix més enllà de la retòrica; és només una suma d'estats, i són els estats els que impo­sen els homes de sem­pre per fer la política de sem­pre. I encara hi ha una cosa pit­jor: l'Estat al qual per­ta­nyem –tran­sitòria­ment, espero– no només té intenció de pro­po­sar un home, sinó l'home que va pro­vo­car un escàndol en plena cam­pa­nya elec­to­ral pels seus comen­ta­ris mas­clis­tes. Sí, Miguel Arias Cañete serà, molt pro­ba­ble­ment, el nos­tre repre­sen­tant en aquesta Comissió Euro­pea for­mada majo­ritària­ment per mas­cles. Ja ens havien pas­sat les ganes de ser espa­nyo­les, i ara ens faran pas­sar també les ganes de ser euro­pees.