Opinió

Rússia (I)

Per gran part del poble rus, la pèrdua de l'imperi amb la desaparició de la URSS va ser la major catàstrofe del segle XX

És un fet que la guerra freda la va per­dre la URSS, però ho és també que Occi­dent, els EUA i la UE van inter­pre­tar que els vençuts havien d'accep­tar les con­di­ci­ons impo­sa­des pels ven­ce­dors, mal­grat les garan­ties dona­des a la URSS de Gor­bat­xov en l'ocasió de la reu­ni­fi­cació ale­ma­nya que l'OTAN no avançaria a l'est i que la UE no incor­po­ra­ria estats pro­ce­dents de l'antic imperi i àrea d'influència de la URSS. Va ser aquest pacte el que va per­me­tre la fi orde­nada de les con­seqüències de la Segona Guerra Mun­dial a Europa.

La pro­testa més for­mal que real de Rússia amb relació a la dis­so­lució de Iugoslàvia, a la guerra a Líbia o a la invasió de l'Iraq, va ser inter­pre­tada, com encer­ta­da­ment asse­nyala l'Ale­xan­der Lukin en un recent assaig, tant pels EUA com per la UE, com una manca d'ali­ne­a­ment amb la política occi­den­tal que es cor­re­gi­ria una vegada Rússia anés adop­tant una política econòmica més capi­ta­lista i una pràctica política més en línia amb les democràcies occi­den­tals. La pre­dicció no s'ha com­plert.

Però l'OTAN ha incre­men­tat en 12 el nom­bre d'estats asso­ci­ats, tots ells pro­ce­dents de l'òrbita soviètica o d'antics estats del Pacte de Varsòvia, i la UE ha incre­men­tat el nom­bre d'estats mem­bres en 16... Pen­sar que Rússia no reac­ci­o­na­ria ha por­tat Occi­dent a una política que pels ulls rus­sos és agres­siva i impe­ri­a­lista. Hi ha una part de raó en aquest argu­ment més enllà de la manca de democràcia a Rússia que no pot ser un argu­ment per jus­ti­fi­car qual­se­vol política d'Occi­dent. La res­posta intel·ligent i pragmàtica, per eficaç, a l'oli­gar­quia russa és pro­ba­ble­ment molt més la col·labo­ració que la con­fron­tació.

Rússia ha estat vint anys, des de 1990, per refer la seva eco­no­mia però l'alt preu del petroli i el gas i l'abundància d'hidro­car­burs del seu ampli ter­ri­tori li han donat una força econòmica i també política que li per­met desen­vo­lu­par una pro­jecció exte­rior con­fron­tada amb Occi­dent en defensa de la seva àrea d'influència. Per gran part del poble rus, la pèrdua de l'imperi amb la des­a­pa­rició de la URSS va ser la major catàstrofe del segle XX a par­tir de la creença que va ser la Unió Soviètica qui va sal­var Europa del fei­xisme i del nazisme, i és per tant lògic que hi hagi una volun­tat de recu­pe­rar part de l'antic poder i influència a par­tir de l'orgull de ser un poble dife­rent i impor­tant al món al qual Occi­dent no li reco­neix el pes que real­ment té.

Mol­tes de les anti­gues repúbli­ques soviètiques, Lituània, Moldàvia, Geòrgia, Ucraïna, tenen mino­ries russòfones que volen con­ti­nuar man­te­nint vin­cles amb Rússia, i això ha donat lloc o a con­fron­ta­ci­ons arma­des, que en alguns casos han desem­bo­cat en la par­tició d'estats entre les àrees mes pro­rus­ses i més pro­oc­ci­den­tals, casos de Moldàvia i Geòrgia, o a una ines­ta­bi­li­tat i con­flicte que s'enquista perquè es con­ver­teix en guerra civil i és per tant difícil de resol­dre, cas d'Ucraïna.

En el cas d'Estònia i Lituània, estats de la UE, la mino­ria russa, res­pec­ti­va­ment un 6% i un 12% de la població, no pot votar en elec­ci­ons naci­o­nals ni té idèntics drets que la resta de la població. És aquesta difi­cul­tat objec­tiva per la inte­gració de dos grups ètnics i cul­tu­rals diver­sos, junt amb la volun­tat dels rus­sos de cons­ti­tuir-se en mino­ria dife­ren­ci­ada, el que difi­culta fer una política trans­ver­sal i inte­gra­dora ori­gen dels pro­ble­mes que, en grau màxim, han desem­bo­cat en guerra a Ucraïna.

És qüesti­o­na­ble si aquesta volun­tat russa d'influència a les anti­gues repúbli­ques soviètiques té l'objec­tiu de recons­truir el seu imperi o de cons­ti­tuir asso­ci­a­ci­ons o comu­ni­tats d'estats per pro­moure el lliure comerç i faci­li­tar la influència econòmica de Rússia. La Comu­ni­tat Econòmica Euro­asiàtica que impulsa Mos­cou, i de la qual for­men part Bie­lorússia, Kazakhs­tan, Kir­gui­zis­tan i Tad­jikis­tan, té més clara­ment l'objec­tiu segon que el pri­mer i el mateix es pot dir de l'intent de cons­ti­tuir una comu­ni­tat d'estats entre Geòrgia, Turk­me­nis­tan i Ucraïna. De fet, cap d'aquests estats vol per­dre la seva inde­pendència i tor­nar sota el domini rus, però sí que veuen amb interès expan­dir la seva pròpia àrea de lliure comerç, el seu mer­cat i la millora de les seves expor­ta­ci­ons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia