Paisatges d'estiu

És simptomàtic d'aquest país nostre que la notícia més rellevant de la inauguració de l'exposició L'ideal en el paisatge. De Meifrèn a Matisse i Gontxarova no fos la mostra que s'exhibia a l'espai Carmen Thyssen del monestir de Sant Feliu de Guíxols, sinó la reconciliació de la baronessa amb el seu fill Borja i la seva jove Blanca Cuesta, tema que cal suposar que devia ser de gran rellevància i transcendència per a tothom. El fet és, però, que l'extraordinària nova del retrobament familiar va posar en el mapa mediàtic de tot l'Estat la vila ganxona que, un any més, ha aconseguit que durant l'estiu es pugui admirar una notable col·lecció d'obres provinents de l'extensa col·lecció dels fons Thyssen. A diferència de l'anterior, que no responia gaire a la publicitat un pèl enganyosa que se'n va fer, en aquesta ocasió la visita paga la pena no només perquè hom pot trobar-hi, efectivament, obres de Meifrèn, Matisse i Gontxarova, sinó també pintures de Gauguin, Martí Alsina, Amat, Urgell, Lépin, Sunyer i un llarg etcètera a través d'un recorregut entenedor organitzat en quatre àmbits diferenciats però tanmateix complementaris, pensats perquè el visitant pugui endinsar-se en l'evolució de l'art de la pintura des del naturalisme del segle XIX a les manifestacions de l'art contemporani del segle XX mitjançant la contemplació d'obres d'una cinquantena d'artistes que permeten comprovar les diferents interpretacions del paisatge a través del temps i de la tècnica canviant. Per altra banda, també és aconsellable ampliar la visita dins el recinte del monestir recorrent les sales dedicades a la història de la vila de Sant Feliu, el seu remot passat a partir del seu primer nucli portuari explicat amb criteri professional museològic però sense fer-se en absolut carregós, la qual cosa és d'agrair. Finalment, el monestir com a tal també mereix ser conegut i, en aquest sentit, es facilita al visitant un recorregut que permet poder admirar la magnificència del porxo preromànic així com l'interior de les torres de guarda des de les quals antigament s'avisava de l'arribada per mar de possibles atacants. Naturalment, Sant Feliu no és només el seu monestir i el seu contingut, és també el seu passeig i les platges, els seus restaurants, el casino La Constància d'estil neomudèjar salvat fa molts anys de la piqueta mercès a una mobilització popular i també, és clar, el festival de Porta Ferrada amb una oferta musical d'un alt nivell de qualitat. Un paisatge estiuenc del tot recomanable.