Queralbs

Al Ripollès, entre la Cer­da­nya i el Con­flent, domi­nat per la brisa del Puig­mal i l'Infern, el poble de Que­ralbs és un bé de Déu. No és estrany que els Fer­ru­sola, fa molts anys, com­pres­sin una masia i els Pujol Fer­ru­sola la con­ver­tis­sin en residència d'estiu, des que els fills eren petits i sem­bla­ven uns ange­lets. Els fills es van fer grans i van diver­si­fi­car residències i altres coses, però en Jordi i la Marta van seguir fidels als estius al poble piri­nenc, on tots els veïns els con­si­de­ra­ven el seu valor més pre­uat. No cal dir que des de fa quinze dies els poble­tans viuen en una ambi­va­lent con­tra­dicció, en el sí però no, o no però sí, que genera la nova rea­li­tat, quan el pujo­lisme ha pre­sen­tat la seva cara més fosca.

“Vin­dran, els Pujol?”, es pre­gun­tava el veïnat, quan veien les fines­tres tan­ca­des. La que va ser pri­mera família de Cata­lu­nya segueix fidel als cos­tums, tant per viat­jar a Andorra com per anar a Que­ralbs, i aquesta set­mana els fines­trals s'han obert, en Jordi i la Marta han apa­re­gut i els peri­o­dis­tes han cai­gut a sobre del poble com mos­ques viro­ne­res a la recerca de car­nassa. “Els Pujol han vin­gut”, ha cor­re­gut com la pólvora, i el poble ha tor­nat al sí però no i el no però sí. Que­ralbs no deixa de ser un petit món repre­sen­ta­tiu de la rea­li­tat cata­lana.

A Que­ralbs, Jordi Pujol ha tor­nat a con­nec­tar amb el país, fent gala que sem­pre ha con­tro­lat els temps i el que cal en cada moment. Fins i tot ha pre­sen­tat la cara més inno­cent i ama­ble del que va ser pre­si­dent esti­mat. Però tot s'aguanta per un fil i en el seu con­trol dels temps no havia comp­tat amb la pre­gunta incòmoda: “Senyor Pujol, com­pa­rei­xerà al Par­la­ment?”, i la seva ha estat una mala res­posta. Pot qui ha estat 23 anys pre­si­dent del país no acu­dir a la crida par­la­mentària?, encara, pot dub­tar de si li convé o no donar expli­ca­ci­ons par­la­mentàries? En la columna de ser­veis des­as­tro­sos que ha fet al país, impul­sada recent­ment, no acu­dir al Par­la­ment seria el toc defi­ni­tiu i con­ver­ti­ria la cam­bra en una ins­ti­tució de fireta. Que­ralbs podria ser el lloc ade­quat per a una reflexió impos­si­ble.