Ratafies

Diuen que la rata­fia és el licor més català. Si més no, és el d'ela­bo­ració més caso­lana. Sobre­tot al Pallars Sobirà. També en altres comar­ques mun­ta­nyen­ques. En con­seqüència, el fet que hi hagi una certa riva­li­tat entre mes­tres­ses de cases pai­rals i alhora entre comar­ques per pro­duir la rata­fia més elo­gi­ada, explica uns trets genuïns d'aquesta beguda alcohòlica aro­ma­tit­zada: cadascú té la seva recepta màgica, i els com­po­nents i les dosis es man­te­nen sota secret indus­trial. Les fórmu­les es pas­sen de mares a filles. En aquesta trans­missió sovint es fil­tra infor­mació sobre alguns ingre­di­ents. La peri­o­dista María Dolo­res Ser­rano va reve­lar en un arti­cle la recepta que la seva besàvia palla­resa guar­dava entre els fulls d'un lli­bre de cuina. Ho feia amb aquests ele­ments: aiguar­dent d'Holanda, nous ver­des, pell de lli­mona, canye­lla, don­zell (ep!, absenta), orenga, cama­mi­lla, sàlvia, taron­gina. En altres cases de la con­trada hi posa­ven romaní, til·la, menta, móres i te de roca, planta molt pròpia de les ter­res altes del Pallars. La fórmula més magis­tral és aque­lla en què intervé el codony. Va adqui­rir pres­tigi doc­to­ral quan un gran clàssic de la cuina mesocràtica, Ignasi Domènech, la va incloure en el seu best-seller La teca, lli­bre de con­sulta des del 1924 a les llars cata­la­nes. Un mis­teri de la recepta de Domènech –que també incloïa amet­lles amar­gues i macís– és quan pres­criu posar-hi “dos litres i mig d'alco­foll” (atenció: no és rímel!, és alco­hol en català antic). De tot això no en podem con­cloure que la rata­fia sigui radi­cal­ment cata­lana. Joan Coro­mi­nes –també Alco­ver i Moll– en el seu dic­ci­o­nari posà molta aigua forana al vi de la cata­la­ni­tat de la rata­fia. Diu que aquest esto­ma­cal va venir de les Anti­lles fran­ce­ses. Allí el bate­ja­ren amb un nom d'arrel lla­tina: rata fiat (‘queda con­fir­mat'), locució pro­nun­ci­ada en cloure un pacte que ani­mava a brin­dar amb aquest beu­ratge. Sí és així, tenen raó els palla­re­sos que cata­la­nit­zen en part el nom de la beguda ano­me­nant-la ratas­sia (‘sia con­fir­mat'). Només cal posar-la de moda ofe­rint ratatònics en lloc de gintònics.