Diuen que la ratafia és el licor més català. Si més no, és el d'elaboració més casolana. Sobretot al Pallars Sobirà. També en altres comarques muntanyenques. En conseqüència, el fet que hi hagi una certa rivalitat entre mestresses de cases pairals i alhora entre comarques per produir la ratafia més elogiada, explica uns trets genuïns d'aquesta beguda alcohòlica aromatitzada: cadascú té la seva recepta màgica, i els components i les dosis es mantenen sota secret industrial. Les fórmules es passen de mares a filles. En aquesta transmissió sovint es filtra informació sobre alguns ingredients. La periodista María Dolores Serrano va revelar en un article la recepta que la seva besàvia pallaresa guardava entre els fulls d'un llibre de cuina. Ho feia amb aquests elements: aiguardent d'Holanda, nous verdes, pell de llimona, canyella, donzell (ep!, absenta), orenga, camamilla, sàlvia, tarongina. En altres cases de la contrada hi posaven romaní, til·la, menta, móres i te de roca, planta molt pròpia de les terres altes del Pallars. La fórmula més magistral és aquella en què intervé el codony. Va adquirir prestigi doctoral quan un gran clàssic de la cuina mesocràtica, Ignasi Domènech, la va incloure en el seu best-seller La teca, llibre de consulta des del 1924 a les llars catalanes. Un misteri de la recepta de Domènech –que també incloïa ametlles amargues i macís– és quan prescriu posar-hi “dos litres i mig d'alcofoll” (atenció: no és rímel!, és alcohol en català antic). De tot això no en podem concloure que la ratafia sigui radicalment catalana. Joan Coromines –també Alcover i Moll– en el seu diccionari posà molta aigua forana al vi de la catalanitat de la ratafia. Diu que aquest estomacal va venir de les Antilles franceses. Allí el batejaren amb un nom d'arrel llatina: rata fiat (‘queda confirmat'), locució pronunciada en cloure un pacte que animava a brindar amb aquest beuratge. Sí és així, tenen raó els pallaresos que catalanitzen en part el nom de la beguda anomenant-la ratassia (‘sia confirmat'). Només cal posar-la de moda oferint ratatònics en lloc de gintònics.