Mecanismes

Pot­ser s'espe­rava que aquest mes d'agost servís per esvair alguns dub­tes. Tot allò que envolta l'ano­me­nat ‘procés' ser­veix per fer bullir l'olla, encara que la nos­tra política no doni per a cada dia tenir alguna cosa per publi­car sobre tot l'afer cap a l'estat propi. Totes les inqui­e­tuds pas­sen per un sol punt, però: ¿què fer si pro­hi­bei­xen la con­sulta con­vo­cada el pròxim 9N? Ja ho sabem; davant d'això hi ha dues opci­ons: aca­tar la pro­hi­bició, que vin­dria fos­ca­ment sig­nada pel TC, o deso­beir-la, alter­na­tiva que sedu­eix els alter­na­tius, tots els ade­le­rats a mos­trar-se intran­si­gents davant de la intran­sigència. Els altres sem­bla que vul­guin optar per l'opció cau­te­losa; espe­rar una altra opor­tu­ni­tat o jugar la carta de les –dites– elec­ci­ons ple­bis­citàries, i tot sense sem­blar que s'abai­xen els pan­ta­lons o que ja els va bé una demora o un canvi de ritme. I és aquí on el calen­dari té la seva importància: tant a l'espera que l'Estat faci per fi una oferta rao­na­ble –que s'hau­ria de votar d'una manera o de l'altra– com de les elec­ci­ons de maig del 2015, abans de les quals és gai­rebé impos­si­ble que es rebaixi l'ofen­siva con­tra l'inde­pen­den­tisme.

Les elec­ci­ons muni­ci­pals –a Espa­nya només es fan revo­lu­ci­ons muni­ci­pals– ser­vei­xen com a mur de con­tenció con­tra qual­se­vol ‘ter­cera via' o mala­ba­risme de com­po­ni­ment: si PSOE o PP l'ofe­rei­xen poden men­jar-se una altra gra­nota feno­me­nal en forma de pèrdua de vots. També si CiU rebaixés l'exigència podria tro­bar-se un cor­rec­tiu elec­to­ral majúscul. La cosa es mou com una gegan­tina màquina de Gold­berg: un com­pli­cat meca­nisme ple de polit­ges i pesos i engra­nat­ges inter­de­pen­dents, que al final només acaba ser­vint per fer les coses més bàsiques: ras­pa­llar-se les dents o pen­ti­nar-se. El ‘procés' s'assem­bla a això, quan només es trac­ta­ria de pas­sar per les urnes.