Publicitat ‘on-line'

Cada matí, quan arribo a la redacció del diari i obro l'ordinador, em toca esborrar del correu electrònic una feixuga tongada de missatges publicitaris. En principi, el tècnics informàtics de la casa ens van instal·lar una carpeta específica on es poden dirigir els anomenats spams, és a dir, els e-mails considerats correspondència escombraria, i va funcionar. Per desgràcia, això va durar fins que van envair el correu ordinari, on, nit i dia, s'hi acumulen i repeteixen. I, el que és pitjor, obvien la carpeta dels spam, on només en van a parar dos o tres. Amb l'agreujant que, sovint, també hi entren missatges dels bons, dels de debò, que, vés a saber per què, el filtre que fa la tria considera trameses brutícia. A l'hora de fer neteja, sorprèn la quantitat d'anuncis que arriben de llocs força llunyans, com ara el Marroc o el Brasil, oferint de tot, des de terrenys, cases, vins, assegurances, telèfons mòbils, etc., fins a coses tan divertides com un desinvolvedor peniano per a mascles poc dotats o un sofisticat vibrador per a senyores amb neguits inconfessables. Ara bé, enmig de tanta fullaraca llicenciosa tampoc hi falten els missatges de conegudes empreses que propicien i estimulen les relacions normals de parella.

Un curiós tipus de spams són els que arriben al teu ordinador, redactats en anglès, com aquell en què se't reclama el pagament d'un peatge que et vas saltar, sense, però, que s'hi faci constar ni la carretera ni el punt quilomètric del peatge en qüestió. O aquell altre en què un bufet d'advocats et cita a un judici al qual hauràs de presentar-te amb tota la corresponent documentació i testimonis, situat, compte, en una court house de... Califòrnia! I el més sorprenent és que arriben a nom teu, com si als remitents els constés, amb dades i proves fefaents, que ets el responsable d'allò que se't reclama, encara que mai en la teva vida hagis trepitjat els Estats Units d'Amèrica. Els nostres informàtics, que saben de què va el pollastre, em van dir que, sobretot, no fes cas del click here, perquè és on s'amaga el més que probable virus.

Per acabar, una anècdota: vaig comprar en un supermercat un d'aquests productes que anuncien per televisió i que, suposadament, només es poden adquirir per telèfon. Em va costar la meitat del preu que consta a l'anunci, i el prospecte adjunt desmenteix les principals virtuts que la publicitat televisiva li atorga.